Història

A la Barceloneta, barri marítim de Barcelona, i al mateix lloc on al segle XVI s'aixecava la "Casa de la Sanitat", centre de quarantena per als possibles contaminats d'ultramar, es troba l'actual Hospital del Mar, un hospital general que dóna assistència sanitària al sector marítim i al casc antic de la Ciutat Comtal.

Les epidèmies de còlera i febre groga que van assolar Barcelona durant el segle XIX van obligar a l'Ajuntament de la ciutat a construir un llatzeret inaugurat el 1905. Així naixia el primer nucli del futur hospital per a infecciosos, que constava de diverses instal·lacions rudimentàries situades al mateix solar en què, entre 1929 i 1930, es va construir l'edifici horitzontal de l'actual centre. Tal com el seu nom indica, la funció primordial del nou Hospital Municipal va ser la de lluitar contra les malalties infeccioses que afligien contínuament la ciutat de Barcelona degut a la seva doble condició de gran capital i d'important centre de trànsit marítim.

Després de la guerra civil, l'Hospital va jugar un paper decisiu en el tractament de greus epidèmies com les de verola (1940), tifus exantemàtic (1941- 1942), poliomielitis (1950) i còlera (1971). Durant el dramàtic increment de la poliomielitis a la dècada dels 50, l'Hospital centralitzà la lluita antiinfecciosa, creà un servei de Poliomelitis i adquirí el primer pulmó d'acer de Catalunya. Així mateix va ser, durant els anys 60 i 70, l'hospital de referència per a casos de tètanus i gangrena gasosa i de disposar d'una cambra hiperbàrica monoplaça i de la primera unitat de cures intensives existents a Espanya. Gràcies a la progressiva instal·lació de nous serveis, durant la dècada dels 70 i primers anys dels 80, l'antic hospital per a infecciosos es va expandir fins a convertir-se en un centre dotat de gairebé totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques, incloent la primera Unitat de Deshabituació de Toxicomanies del país.

L'Hospital del Mar va rebre el reconeixement públic i un impuls definitiu el 17 d'octubre de 1986, quan el Comitè Olímpic Internacional va decidir que Barcelona fos la Seu dels Jocs Olímpics del 92, i es proposa l'Hospital com a centre sanitari de referència per a la família olímpica.

A la Història de l'Hospital es recordarà aquesta data, no sols per l'èxit assolit en la seva reconeguda capacitat per assumir la responsabilitat olímpica, sinó com el punt de partida d'una remodelació arquitectònica de primera magnitut, que ha fet possible una oferta assistencial de notable qualitat i ha facilitat una nova organització de les activitats i, per tant, una millora del confort per als ciutadans i per als professionals. Al 1973, el conveni signat amb la Universitat Autònoma de Barcelona, posteriorment renovat els anys 1990 i 2001, converteix l'Hospital del Mar en un Centre Sanitari Universitari.

El juny de 2008 es posava la primera pedra d'un nou pla d’ampliació del recinte de la Barceloneta, programat en tres fases, que les dificultats econòmiques i el context de crisi internacional van fer aturar fins l’any 2014.

El 3 de novembre de 2014, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya signaven un conveni pel qual es reactivaven les obres de modernització de l'hospital. La represa dels treballs, coincidint amb la celebració del primer segle d'història de la institució, va fer palès el paper estratègic que té l'hospital per a la capital catalana al mateix temps que permet mantenir l’aposta per les línies d’atenció sanitària d’alta especialització (terciarisme).

Al maig del 2017 es va inaugurar la primera fase del projecte global d'Ampliació i Remodelació de l'Hospital del Mar que consisteixen en 15.877 m² nous en un edifici, l'edifici B, de quatre plantes (dues en soterrani i dues en alçada). Aquesta és una primera passa que constitueix una notable millora, sobretot per l'agrupació dels serveis oncològics, l'actualització d'equipaments i la confortabilitat dels pacients i usuaris, especialment als serveis d'urgències i de ginecologia-obstetrícia. Tot i això, és només la primera de tres fases necessàries per aconseguir el desplegament de serveis, la integració funcional de serveis especialitzats i la capacitat necessària per atendre la nostra àrea de referència, les dues següents fases seran imprescindibles.

En aquestes dues futures fases, està previst construir dos edificis bessons de cinc plantes més, dos soterranis que s'uneixen amb el que ara estrenem de forma perpendicular i que han de substituir les unitats ubicades als pavellons centenaris de l'hospital, que van ser reformats pels Jocs Olímpics, ara fa 25 anys. La consecució dels nous edificis suposa un salt exponencial en la superfície de l'Hospital, que passaria dels aproximadament 60.000 m² actuals a uns 103.500 m² al final de tot el procés.