Reconstrucció amb teixit propi del gluti (SGAP i IGAP)

Es tracta d'una opció excel·lent per a les dones molt primes que no tenen prou teixit abdominal per reconstruir la mama.

Desenvolupada per primera vegada el 1993, la seva peculiaritat consisteix en utilitzar com a zones i vasos donants la part superior de les natges i l'artèria glútia superior (Superior Gluteal Artery Perforator, SGAP) o bé la part inferior i l'artèria glútia inferior (Inferior Gluteal Artery Perforator, IGAP).

La zona glútia escollida consta de pell i greix subcutani (sota la pell) que juntament amb l'artèria glútia corresponent, se separen del múscul (que no sacrifica en cap cas ni totalment ni parcialment) i s'implanten al pit per realitzar la reconstrucció de mama. Com que el teixit gluti té una alta proporció de greix i un bon reg sanguini, acostuma a donar excel·lents resultats en la reconstrucció: pits ferms, de volum generós i bona projecció.

SGAP (Sperior Gluteal Artery Perforator)

El cirurgià especialitzat tria una part o una altra del gluti segons la morfologia i anatomia de les pacients per aprofitar aquella zona del gluti on hi hagi un excés de greix utilitzable. En el cas de triar la part superior de les natges (SGAP), es practica una incisió líptica (una esquerda que es fa en alguns cossos amb instrument tallant) des del maluc fins al centre del gluti, i des d'aquesta incisió es retira un conjunt de pell i greix i se separa del múscul l'artèria glútia superior. Tot ella es trasplanta a la zona toràcica per crear la nova mama. La cicatriu resultant de la cirurgia apareixerà a la part superior de les natges i es podrà amagar fàcilment sota la roba interior o de bany.

IGAP (Inferior Gluteal Artery Perforator)

En canvi, quan el cirurgià recorre a la part inferior de les natges (IGAP), una opció menys freqüent, la incisió es realitza en el plec situat sota el gluti. Això implica que, un cop finalitzada la cirurgia, la cicatriu quedarà gairebé completament oculta però, durant alguns mesos, la pacient notarà cada vegada que s'asseu. En aquest sentit, alguns especialistes rebutgen la idoneïtat d'aquest mètode perquè presenta el risc d'afectar el nervi ciàtic.

Què hem de tenir en compte després de l'operació?

Després de l'operació, llarga i complexa tècnicament, la pacient haurà de portar al gluti donant un suport de tipus esportiu durant almenys 2 setmanes, així com una faixa quirúrgica -tipus pantaló de ciclista- de 2 a 4 setmanes per prevenir la formació d'un serosa. No obstant això, la majoria de les pacients ja podran aixecar-se i caminar l'endemà de la cirurgia i podran abandonar l'hospital 3 o 4 dies després.

La recuperació acostuma a ser bastant semblant a la del DIEP. No obstant això, resulta normal que es presentin molèsties i dolor a la zona glútia, entumiment al voltant de la cicatriu (fins que es regenerin els nervis) i dificultats per adoptar determinades postures com seure, jeure d'esquena o creuar les cames. Entre quatre i sis mesos després, la pacient ja estarà prou recuperada com per sotmetre's a la reconstrucció del mugró i l'arèola.

Si la pacient ho desitja, es pot sotmetre a una cirurgia de revisió que restauri la simetria entre els dos glutis. En algunes dones això implicarà fer una liposucció del gluti oposat i, en altres, arrodonir el gluti donant amb greix liposuccionat dels malucs o les cuixes.

Finalment, com en qualsevol intervenció de microcirurgia, hi ha el risc que es produeixin complicacions microquirúrgiques durant les primeres 48 hores. Igual que succeïa amb el DIEP, si és un equip amb experiència el que practica l'operació, hi ha menys d'un 1% de possibilitats de patir trombosi postoperatòria o necrosi.

Les diferències amb les tècniques DIEP-SIEA

Els penjalls glutis són una bona opció reconstructiva de la mama, però si es comparen amb el DIEP, cal acceptar que la pell del gluti és la més gruixuda que la de l'abdomen i el greix subcutani també resulta més compartimentada, ja que no és tan fina ni tan plana, cosa que perjudica la similitud de la nova mama amb la natural.

En aquelles dones que tinguin un excés de teixit a la zona del plec del gluti realitzarem un IGAP, un penjall vascularitzat mitjançant l'artèria glútia inferior. La cicatriu resultant s'amaga amb facilitat sota el plec del gluti.

A l'SGAP s'utilitza l'artèria glútia superior i per a l'IGAP és l'artèria glútia inferior.

Terminis previstos

  • Cirurgia: 6 hores
  • Hospitalització: 3-5 dies
  • Activitat diària habitual: 3-4 setmanes
  • Esports i activitat enèrgica: 2-3 mesos
  • Reconstrucció de l'arèola i el mugró: 4-6 mesos

Compromís social

  • Compromís social
Entitat col·laboradora

© 2006 - 2022 Parc de Salut Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat