La vigilància activa és una opció per als pacients amb càncer de pròstata de baix risc i, ocasionalment, per a alguns amb càncer de pròstata de risc intermedi.

Els seus metges observaran de prop el seu càncer amb revisions mèdiques, analítiques, proves d'imatge i biòpsies de la pròstata. És un procés continu que cal plantejar de forma crònica, és a dir, per a tota vida.

En la majoria de casos es confirmarà que la malaltia no creix i, per tant, es podrà seguir amb la vigilància. Al principi les revisions són més exhaustives i, amb el temps, en general, s'adeqüen a les característiques de la malaltia.

Si es detecta un creixement o progressió del tumor, aleshores es plantejaran les opcions pertinents, la cirurgia o la radioteràpia.

Les seves preferències personals són importants. No tothom és un bon candidat a vigilància activa. Junts, vostè i l'equip assistencial hauran de considerar:

1. Si hi ha bona predisposició a conviure amb una malaltia sense tractar-la.
2. Si l'entorn familiar el recolza.
3. Si es comprèn que si la malaltia evoluciona caldrà rebre un tractament actiu.
4. Que els tractaments actius poden provocar unes seqüeles que amb la vigilància activa s'eviten. Cal analitzar quina importància relativa tenen a cada pacient aquests efectes secundaris.
5. Si el seu estat de salut (malalties associades, esperança de vida) aconsella triar la vigilància activa o una altra opció.

Si tria la vigilància activa, pot canviar d'opinió en qualsevol moment i sotmetre's a cirurgia o a radioteràpia, fins i tot si les proves mostren que la malaltia no ha canviat.

Si la vigilància activa no és una opció per a vostè, l'equip assistencial li explicarà en què consisteix la intervenció quirúrgica i la radioteràpia.

Què cal esperar després de la vigilància activa?

Les probabilitats de requerir tractament al llarg de la vigilància activa són d'un 30% aproximadament, podent augmentar aquesta probabilitat a mesura que s'allarga el temps: als 5 anys: la probabilitat de requerir un altre tractament podria ser del 24%. Als 10 anys la probabilitat de requerir un altre tractament és del 36%. Als 15 anys, la probabilitat de requerir tractament seria d'un 45%.

Com observarà, la vigilància activa allarga el temps sense necessitat de tractament quirúrgic o de radioteràpia a través de revisions periòdiques.

Per què es fa vigilància activa en aquest tipus de càncer?

El càncer de pròstata és una malaltia molt diversa que engloba moltes malalties en una. En els casos de millor pronòstic sabem que la capacitat de provocar problemes de salut als pacients és mínima. En aquest supòsit, l'anomenat càncer de pròstata de baix risc, està acceptada i és raonable  no actuar, sinó vigilar.

La vigilància estricta als pacient en vigilància activa permet minimitzar els riscs que la malaltia progressi sense advertir-ho. Per tant, en cas de progressió, serem a temps per actuar amb intenció curativa.

Els riscos de la vigilància activa

Hi ha la possibilitat que el càncer de pròstata creixi durant la vigilància activa. Si això succeeix, l'equip assistencial li recomanarà un altre tractament, com la cirurgia o la radioteràpia.

Els tractaments que s'ofereixen quan es detecta la progressió de la malaltia s'adeqüen a les característiques de la progressió. Així, tot i que en general es mantindran les opcions de cirurgia o radioteràpia, cal tenir present  que potser ja no són vàlides.

El seguiment de la vigilància activa requerirà seguir el protocol de proves i exàmens del seu metge. Inicialment té una periodicitat de 3 o 6 mesos, en funció de l'evolució. Les revisions regulars augmentaran les seves possibilitats de descobrir immediatament si el seu càncer de pròstata creix. Serà necessari en algun moment del seguiment tornar a fer alguna biòpsia de pròstata, així com una ressonància magnètica de la pròstata.

A la radioteràpia es fan servir radiacions per destruir les cèl·lules canceroses. Això pot realitzar-se amb:

• Radioteràpia externa, en la qual una màquina dirigeix ​​raigs d'alta energia al càncer.
• Braquiteràpia, en la qual s'injecten petites llavors de material radioactiu en el càncer o prop d'aquest.

Si el seu objectiu és tractar la malaltia i evitar els riscos d'una cirurgia, la radioteràpia seria l'opció terapèutica per a vostè. En aquest cas, conservar la funció sexual el major temps possible pot ser que hagi estat un dels motius que li ha influït en la decisió presa per vostè. Sotmetre's a radioteràpia en lloc d'operar-se pot ajudar a posposar els possibles problemes d'erecció.

Així com amb la cirurgia, en els primers 2 a 5 anys després del tractament, la probabilitat de tenir problemes d'erecció o de bufeta és més alta, amb la radioteràpia és més alta la probabilitat de tenir problemes intestinals. Però als 10-15 anys, la probabilitat de problemes relacionats amb l'erecció o la bufeta és aproximadament la mateixa amb qualsevol dels dos tractaments.

Quins són els riscos del tractament de radioteràpia?

Els efectes secundaris de la radioteràpia són poc freqüents. A curt termini pot aparèixer una sensació d'irritació de la bufeta, semblant a la sensació d'una infecció d'orina, que sol desaparèixer al cap de pocs mesos de finalitzar el tractament. Igualment pot aparèixer una síndrome diarreica, que també tendeix a millorar amb els mesos. A llarg termini, a partir del segon o tercer any després de finalitzar la radioteràpia, poden aparèixer altres efectes secundaris, poc freqüents, entre els quals destaca la disfunció erèctil, la pèrdua d'orina i, ocasionalment, l'estenosi d'uretra (dificultat per orinar fort) i el sagnat a l'orinar o al defecar.

En un estudi, 33 de cada 100 homes van tenir problemes d'erecció. Sis anys més tard, 73 de cada 100 homes que es van sotmetre a radioteràpia van tenir problemes d'erecció.

Cal esmentar que, encara que és molt infreqüent, a partir dels 10 anys del tractament, la radioteràpia pot induir l'aparició d'una nova malaltia com un tumor a la bufeta o al recte. No obstant això, el seguiment sempre anirà encaminat també al control d'aquests eventuals efectes secundaris.

Per als homes amb càncer de pròstata de risc més alt, el tractament de radioteràpia pot administrar-se juntament amb la teràpia hormonal. La teràpia hormonal té efectes secundaris, com la fatiga, les sufocacions, l'augment del risc cardiovascular, la pèrdua de densitat òssia i de massa muscular. També pot augmentar el risc de fractures òssies, diabetis i malaltia metabòlica.
 

En la cirurgia s'extirpa la pròstata i s'anomena prostatectomia radical. Es realitza per via laparoscòpica (col·locant un tub amb llum, o laparoscopi, i altres instruments quirúrgics a través de talls molt més petits a l'abdomen).

Quins són els beneficis de la cirurgia?

Si el seu objectiu és tractar la malaltia mitjançant l'extracció de la pròstata, llavors vostè podria preferir operar-se, és a dir, sotmetre's a cirurgia. Per a alguns homes, la idea de "desfer-se del càncer" dóna una sensació d'alleujament. Per a altres homes, evitar la radioteràpia pot ser el que és més important per a ells.

Quins són els riscos de la cirurgia?

Una prostatectomia radical té els riscos de qualsevol cirurgia major, el que inclou el sagnat, la infecció o els propis efectes secundaris de l'anestèsia. Són molt poc freqüents.

Per altra banda, hi ha riscos concrets de la prostatectomia. Aquests són:.

• Problemes d'erecció. El grau amb el qual la cirurgia afecta les ereccions d'un home depèn de la seva edat, del seu funcionament sexual abans de la cirurgia i de la ubicació del seu tumor.
  
  Actualment hi ha tècniques per preservar l'erecció amb la cirurgia, però cal assumir el risc que la qualitat de les ereccions disminueixi després d'operar-se. És possible que calgui prendre medicació per recuperar-la. També hi ha l'opció d'operar-se per restablir les ereccions.
• Problemes de control de la bufeta, com no poder retenir l'orina (incontinència urinària). No apareix en tots els casos, i en es recupera després d'uns quants mesos. També depèn de la seva edat, del seu funcionament urinari abans de la cirurgia i de la ubicació del seu tumor.
  
  El grau d'incontinència pot variar des d'un lleu degoteig d'orina de tant en tant, fins a la necessitat d'usar compreses per a la incontinència urinària.
  
  En cas que es presenti la incontinència, els pacients rebran rehabilitació després de la cirurgia per accelerar la recuperació. També hi ha tractaments i operacions per a resoldre-la en cas que sigui permanent.

Finalment, la cirurgia també pot causar, de forma excepcional, la formació de teixit cicatricial que pot estrènyer la sortida a la bufeta, ocasionant dificultats per poder orinar.

Seguiment

Després de qualsevol tractament, necessitarà realitzar revisions periòdiques que inclouen exàmens físics, anàlisis de sang i, eventualment, proves d'imatge. S'adaptaran en funció de les característiques de la malaltia i del tractament triat.

Tant la cirurgia com la radioteràpia tenen efectes secundaris a llarg termini, com problemes de bufeta, d'intestins i d'erecció.
En els primers 2 a 5 anys després del tractament, la probabilitat de tenir problemes d'erecció o de bufeta és més alta amb la cirurgia. I la probabilitat de tenir problemes intestinals és més alta amb la radioteràpia. Però als 10-15 anys, la probabilitat de problemes relacionats amb l'erecció o la bufeta és aproximadament la mateixa amb qualsevol dels dos tractaments

En primer lloc, els homes que opten per qualsevol dels tractaments tenen un risc baix de morir de càncer de pròstata. Un estudi va trobar que el risc de morir era aproximadament el mateix independentment del tractament al qual s'haguessin sotmès els homes amb càncer de pròstata localitzat.

Vostè i l'equip assistencial (metge i infermera) poden parlar sobre la seva situació personal.

Un tractament podria ser millor que l'altre per a vostè en base al temps que pogués viure (la seva expectativa de vida), els seus altres problemes de salut i la seva opinió sobre els efectes secundaris de cada tractament escollit.

És possible que el seu metge li recomani vigilància activa si:

• Presenta un tumor de baix risc i tots els factors de bon pronòstic.
• Entén que la malaltia té un escàs risc de progressió i pot ser vigilada amb certa periodicitat.
• Els possibles efectes secundaris de les altres alternatives representen una afectació important al seu estil de vida actual.  

És possible que el metge li recomani operar-se si:

• Presenta un estat de salut bo i una esperança de vida llarga.  
• Desitja operar-se per extirpar definitivament el tumor.
• La radioteràpia no és una bona opció per a vostè.

És possible que el seu metge li recomani rebre radioteràpia si:

• Desitja evitar els efectes secundaris de la cirurgia.
• Una intervenció quirúrgica representi un risc elevat per a la seva salut.