Viure amb la malaltia
Aproximadament 3-4 setmanes desprès de l'orquiectomia, es pot començar progressivament a fer la mateixa vida que abans (esport, viatges, etc). La zona de la ferida quirúrgica sempre pot notar-se una mica menys sensible i això, potser, sigui per sempre. Tanmateix, durant les primeres setmanes es notarà la zona del testicle tret amb cert grau d'inflamació; normalment són petits hematomes que es reabsorbeixen amb poc temps.
Si es requereix tractament amb quimioteràpia, es pot notar cert grau de fatiga, pèrdua de gana, caiguda del cabells (alopècia), nàusees i vòmits durant les setmanes que duri el tractament. L'oncòleg ens explicarà situacions que requereixin acudir a urgències durant el tractament, com la febre.
Hi han algunes alteracions de la vida sexual que poden aparèixer després del tractament amb quimioteràpia:
- Disminució de la libido o desig sexual: conviure amb un càncer no és fàcil i pot repercutir en l'estat d'ànim i en les ganes o el desig de mantenir relacions, disminuint el desig sexual. Tanmateix, la quimioteràpia pot produir alteracions neurovasculars que puguin requerir tractament farmacològic per millorar la funció sexual. Hi ha dos tipus de medicaments per al tractament de la disfunció erèctil: orals i locals. Els tractaments orals consisteixen en la presa d'una pastilla un temps abans de mantenir la relació sexual. Els fàrmacs locals s'administren directament al penis, ja sigui en forma de "gel" dins la uretra o en forma d'injectable al penis.
- Infertilitat. La quimioteràpia altera reversiblement la qualitat del semen. El pacient pot tenir capacitat fèrtil amb un sol testicle. Sempre oferim la possibilitat de congelar semen abans d'iniciar el tractament, per si en el futur necessités fer-ho servir.
- Ejaculació retrograda. Només si hem de realitzar una limfadenectomia retroperitoneal hi ha un risc elevat de patir aquest efecte secundari. Vol dir que s'altera el mecanisme normal de l'ejaculació (el semen se'n va cap a la bufeta, en comptes de sortir pel penis). També es pot fer una congelació de semen abans de la intervenció si el pacient vol tenir descendència en el futur.
El seguiment de la malaltia dependrà del tipus de tumor i el seu estadi clínic. Consisteix en la realització de proves d'imatge (TAC) i analítica sanguínia cada 4-6 mesos aproximadament. També es realitzarà un cop a l'any, durant el primers anys, una ecografia del testicle contra lateral.
Durant els 2 primers anys el més important és el seguiment i és per això que es fa un control més estricte. A mesura que vagi passant el temps, aquest seguiment s'anirà dilatant. Normalment, al cap de 10 anys es finalitza el seguiment perquè es dona la malaltia per curada definitivament.