Notícies

18 d'octubre de 2022 - Notes de Premsa

Identifiquen el moment que el cervell del pacient deixa de sentir dolor durant l’anestèsia

Identifiquen el moment que el cervell del pacient deixa de sentir dolor durant l’anestèsia

Es pot assegurar que no es pateix durant l’anestèsia?

Gràcies a imatges de ressonància magnètica, els investigadors de l'Hospital del Mar han pogut determinar quines àrees del cervell reaccionen al dolor i quan deixen d'estar activades durant la sedació profunda. L'estudi el publica la revista British Journal of Anesthesia i pot permetre als anestesiòlegs avançar en la individualització de les dosis de fàrmacs anestèsics i analgèsics en aquest tipus d'intervenció. El treball es va fer aplicant un estímul dolorós a voluntaris inconscients que rebien diferents dosis d'analgèsics mentre se'ls monitorava i es controlaven les àrees del cervell que s'activaven.

La sedació i l'anestèsia durant un procediment com ara una colonoscòpia o una biòpsia busca que el pacient no en sigui conscient i, a la vegada, no senti dolor. Però ara mateix no hi ha prou eines per determinar quan el cervell deixa de ser conscient de l'estímul dolorós. Per aquest motiu, un equip de l'Hospital del Mar ha analitzat amb imatges de ressonància magnètica quines àrees del cervell reaccionen davant del dolor durant la sedació profunda i com l'increment de la dosi d'analgèsic fa que deixin de reaccionar. És un pas important en el desenvolupament d'eines que permetin monitorar l'estat dels pacients i ajustar de forma més acurada els fàrmacs anestèsics i analgèsics.

Jesus_Pujol_Joan_Deus_Juan_Fernandez_Candil_Laura_Blanco_Hinojo_Lluis_Gallart_Gerard_Martinez_Vilavella

Autors del treball. D’esquerra a dreta, Jesús Pujol, Joan Deus, Juan Fernández-Candil, Laura Blanco-Hinojo, Lluís Gallart, Gerard Martínez-Vilavella

El treball el publica la revista British Journal of Anesthesia i és la segona part d'un estudi publicat l'any 2021 i en el qual el mateix equip d'investigadors va determinar el moment exacte de la pèrdua de la consciència durant l'anestèsia. Per portar a terme la recerca s'ha comptat amb la col·laboració de 26 persones sanes, que hi han participat de forma voluntària. A totes elles se les va sotmetre a una sedació profunda controlada que simulava la que es porta a terme en diferents procediments, mentre se'ls sotmetia a un estímul dolorós pressionant l'ungla d'un dit de la mà. Tot el procés es monitorava amb imatges de ressonància magnètica. En el treball hi han col·laborat el Servei d'Anestesiologia i la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar, integrat a la xarxa de diagnòstic biomèdic i per la imatge, dibi.

 

Individualitzar el procediment anestèsic

Els investigadors van administrar als voluntaris una dosi de l'anestèsic propofol adequada per mantenir-los inconscients mentre es realitzaven les proves. A la vegada, se'ls va administrar remifentanil, un derivat de la morfina molt potent d'ús comú en anestèsia, però en aquest cas es va augmentar la dosi de forma gradual. D'aquesta manera es va poder veure quines àrees del cervell s'activaven davant l'estímul de dolor i quan deixaven d'estar actives per efecte del fàrmac.

D'aquesta manera es va comprovar com, a dosis baixes de remifentanil, les àrees del cervell que representaven la zona on s'aplicava l'estímul i les que impulsen a l'individu a despertar-se, s'activaven. A dosis mitjanes, només ho feien aquestes últimes, i a dosis altes, el cervell deixava de percebre dolor. Això passa, com explica el Dr. Juan L. Fernández Candil, metge adjunt del Servei d'Anestesiologia i signant del treball, perquè "el dolor no només és sofert a la zona del cervell que es correspon a l'àrea anatòmica estimulada. El dolor té un component d'estrès biològic que activa altres zones del cervell i genera una resposta orgànica, en forma d'hormones i neurotransmissors".

Controlar el dolor percebut durant els procediments quirúrgics és bàsic, ja que pot generar una resposta fisiològica que pot provocar problemes greus en els pacients. I en els casos de sedació per proves com una colonoscòpia, en els quals la persona no està connectada a un respirador i respira per ella mateixa, és important determinar la dosi adequada de fàrmacs. El Dr. Fernández Candil apunta que "el monitoratge del dolor que perceben els pacients durant els milers de procediments sota sedació profunda que fem cada dia fora dels quiròfans està lluny de ser la ideal. Amb aquest treball intentem posar llum a un camp que encara es troba en fase de millora. Per intentar contrarestar els canvis fisiològics que produeixen els estímuls dolorosos, administrem fàrmacs anestèsics molt potents que poden tenir efectes adversos si no es dosifiquen de forma correcta". En aquest sentit, el Dr. Jesús Pujol, responsable de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica de l'Hospital del Mar i signant del treball, apunta que "una conclusió que podem treure és que en la pràctica habitual de l'anestèsia el dolor s'elimina eficaçment. Però aquest estudi ens ensenya que es poden ajustar encara millor les dosis dels fàrmacs si volem eliminar també altres elements de l'estrès que el cervell pateix més enllà del dolor estrictament".

Aquesta dosificació es fa a partir de les constants vitals del pacient, però no a partir de la resposta del cervell al dolor. Disposar d'eines que permetin monitorar el dolor, derivades dels resultats d'aquest estudi "ajudarà a entendre millor els mecanismes cerebrals desencadenats amb la percepció del dolor i, sobretot, com es modifiquen en funció de la intensitat del dolor i de les diferents dosis d'analgèsics durant una sedació profunda. Sense cap dubte, representa un pas important de cara a realitzar aquesta dosificació de forma molt més objectiva", destaca el Dr. Fernández Candil. A la vegada, el Dr. Lluís Gallart, cap de secció del Servei d'Anestesiologia i també signant del treball comenta que "aquest projecte s'ha pogut portar a terme gràcies a la col·laboració entre especialistes, aportant cada grup els seus coneixements, habilitats i experiència. Hi ha moltes hores de treball darrere d'aquesta iniciativa i estem molt satisfets d'haver pogut publicar a una revista líder en anestesiologia"

 

Article de referència

Pujol J, Martínez-Vilavella G, Gallart L, Blanco-Hinojo L, Pacreu S, Bonhomme V, Deus J, Pérez-Sola V, Gambús PL, Fernández-Candil J. Effects of remifentanil on brain responses to noxious stimuli during deep propofol sedation. Br J Anaesth. 2022 Aug 13:S0007-0912(22)00369-5. doi: 10.1016/j.bja.2022.06.038. Epub ahead of print. PMID: 35973838.

Enllaços relacionats

Compromís social

  • Compromís social
Entitat col·laboradora

© 2006 - 2024 Parc de Salut Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat