Notícies

27 de maig de 2021 - Notes de Premsa

La diabetis dobla el risc de preeclàmpsia en embarassos de bessons

La diabetis dobla el risc de preeclàmpsia en embarassos de bessons

El risc de patir hipertensió durant l'embaràs, una patologia que pot provocar problemes durant l'embaràs i en el desenvolupament del fetus, és de gairebé el 16% en cas de diabetis preexistent i de més de l'11% en casos de diabetis gestacional. Sense aquestes complicacions, el risc es redueix al 7,5%. Tot i això, els riscos associats a patir qualsevol tipus de diabetis durant l'embaràs de bessons són menors que en els embarassos simples. L'estudi, que publica el Journal of Clinical Medicine, ha analitzat dades dels més de 760.000 parts registrats a Catalunya entre els anys 2006 i 2015. En aquest període, el nombre d'embarassos de bessons es va incrementar un 27%.

Les dones embarassades de bessons que pateixen diabetis o desenvolupen diabetis gestacional tenen un risc més alt de patir preeclàmpsia, una complicació de l'embaràs caracteritzada per la hipertensió, que pot derivar en problemes de sagnat o en el desenvolupament fetal i que pot portar a avançar el part. En concret, aquest risc és del 15,66% en aquelles dones que tenien diabetis abans de l'embaràs, més del doble del risc en aquelles que no pateixen aquesta patologia (en aquest grup és del 7,55%). En el cas de desenvolupar diabetis gestacional, l'increment és menor i el risc se situa en l'11,39%.

Toni_Payà_Juana_Flores_Albert_Goday_David_Benaiges

D’esquerra a dreta, autors principals de l’estudi, Dr. Toni Payà, Dra. Juana Flores, Dr. Albert Goday i Dr. David Benaiges

Les dades són el resultat d'un estudi publicat pel Journal of Clinical Medicine i elaborat per metges dels serveis d'Endocrinologia i Nutrició i d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital del Mar. En total, els investigadors han analitzat les dades dels 760.209 parts registrats a Catalunya entre els anys 2006 i 2015, dels quals, 15.956 van ser de bessons. Això suposa un increment del 27%, de l'1,75% al 2,22% del total en el percentatge d'aquests embarassos, una xifra que va en la línia de les dades conegudes. Aquest increment es deu, en gran part, als tractaments de fecundació in vitro, així com a una edat més elevada de les mares (33,7 anys de mitjana davant els 31,4 dels embarassos simples).

En aquesta dècada, la prevalença de la diabetis gestacional entre les dones embarassades de bessons va passar del 6% el 2006, al 8,5% el 2015, mentre la de la diabetis preexistent es va mantenir estable. Com analitza el Dr. Albert Goday, signant del treball, cap de secció del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital del Mar i membre del CIBER de Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), "a Espanya havíem estudiat l'epidemiologia de la diabetis mellitus tipus 1 i 2, però ens faltava conèixer la de la diabetis gestacional, i és el que hem definit en aquests estudis. Ara sabem que, en els últims anys, no només s'ha incrementat la diabetis tipus 2 i tipus 1, sinó també l'associada a l'embaràs". En aquest sentit, la diabetis gestacional és clarament més alta en embarassos gemel·lars, amb una prevalença del 6,8%, respecte als embarassos simples, en els quals es dona en el 4,8% de les dones.

 

Increment d'altres riscs durant l'embaràs de bessons

Tant a la diabetis preexistent com a la diabetis gestacional, el risc de part prematur és més elevat que quan la mare no pateix diabetis, del 70% respecte del 50%. El mateix passa en relació amb les possibilitats que el nadó sigui més gran del que li correspondria en un determinat moment de la gestació, que arriba al 21%, davant l'11,6% dels embarassos en els quals la mare no presenta aquesta patologia. Per contra, el risc de cesària, que ja és elevat en els embarassos gemel·lars, no es veu afectat en aquests casos.

Malgrat aquestes xifres, en relació amb els embarassos simples, l'increment dels riscos derivats del fet que la mare pateixi diabetis, sigui preexistent o gestacional, va ser menor en el període estudiat. "A les gestacions gemel·lars, tots els riscos que afegeix la diabetis, nadons més grans, més cesàries, més parts preterme, estan atenuats respecte als parts simples", analitza el Dr. David Benaiges, signant del treball i metge adjunt del Servei d'Endocrinologia i Nutrició. Això es pot deure, com apunta el Dr. Benaiges "al fet que és possible que hi hagi una sobre atenció a aquestes dones, que elles mateixes ja tinguin consciència que s'han de cuidar més i que el metge també ho faci, respecte als embarassos simples".

"Les conclusions són semblants a les de les gestacions úniques pel que fa a l'augment de la prevalença de la diabetis gestacional al llarg dels anys d'estudi, però, malgrat això, en els bessons no s'ha observat un increment en les complicacions com podria esperar-se donat el risc obstètric", explica el Dr. Toni Payà, també participant en l'estudi i cap del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia. "Un bon control obstètric i endocrinològic manté a ratlla les possibles complicacions perinatals", afegeix.

 

Article de referència

Gortazar L, Flores-Le Roux JA, Benaiges D, Sarsanedas E, Navarro H, Payà A, Mañé L, Pedro-Botet J, Goday A. Trends in Prevalence of Diabetes among Twin Pregnancies and Perinatal Outcomes in Catalonia between 2006 and 2015: The DIAGESTCAT Study. Journal of Clinical Medicine. 2021; 10(9):1937. https://doi.org/10.3390/jcm10091937

Enllaços relacionats

Compromís social

  • Compromís social
Entitat col·laboradora

© 2006 - 2024 Parc de Salut Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat