Notícies

18 de novembre de 2020 - Notes de Premsa

El bilingüisme, un probable factor de protecció davant l’Alzheimer

El bilingüisme, un probable factor de protecció davant l’Alzheimer

Una revisió dels estudis publicats sobre l'efecte de conèixer dos o més idiomes en el desenvolupament de la malaltia de l'Alzheimer, demostra que aquest fet podria contribuir a endarrerir un mínim de 4,5 anys l'aparició dels símptomes de la malaltia. L'investigador principal és el Dr. Josep Deví, psicòleg clínic i neuropsicòleg de l'Hospital del Mar i professor associat del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona. El treball, que publica la Revista de Neurología en el seu darrer número, ha analitzat deu treballs publicats sobre aquesta qüestió. La conclusió principal és que parlar dues o més llengües podria permetre endarrerir l'aparició de l'Alzheimer i alentir la seva posterior progressió, respecte a aquelles persones que només parlen una llengua.

Parlar dues o més llengües seria un probable factor de protecció davant la malaltia d'Alzheimer, per prevenir o alentir la seva aparició. Així ho destaca el treball que acaba de publicar la Revista de Neurología, liderat pel Dr. Josep Deví, de l'EAIA de Trastorns cognitius i del CAS de Santa Coloma de Gramenet (CAEMIL) de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) de l'Hospital del Mar, i professor associat del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona. També hi han participat Noemí Català, psicòloga del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB i Susanna Jofre, infermera del Servei d'Urgències de l'Hospital QuirónSalud de Sabadell.

Dr_Josep_Deví

El Dr. Josep Deví

El treball ha consistit en una revisió sistemàtica dels estudis metodològicament més rigorosos publicats fins ara sobre aquesta qüestió a escala internacional. Se'n van seleccionar deu, dels quals, set, destacaven una relació directa entre el bilingüisme o el multilingüisme i el retard en l'aparició dels símptomes clínics de l'Alzheimer o l'alentiment de la seva posterior progressió. Altres dos trobaven una relació parcial, només en casos amb nivells baixos d'educació o quan es parlaven més de dues llengües. Només en un estudi no es mostrava cap relació significativa entre parlar diversos idiomes i el retard en l'aparició de la malaltia.

"La conclusió és que, en general, es va trobar un retard en el diagnòstic o en l'aparició de la simptomatologia de la malaltia d'Alzheimer d'entre 4,5 i 7 anys", explica el Dr. Deví. Això és causat perquè el fet de parlar dues o més llengües incrementa la reserva cognitiva de l'individu, és a dir, la seva capacitat de resistir el deteriorament cerebral sense presentar símptomes o presentant-ne menys dels que serien esperables en funció de la neuropatologia present en aquell moment. A la vegada, "hi ha determinades estructures cerebrals", explica l'autor principal de l'estudi, "que, quan es veuen afectades per la malaltia, les seves funcions són assumides per altres àrees del cervell, encara que aquesta no sigui la seva funció principal".

 

Proves de neuroimatge

Alguns dels estudis analitzats utilitzaven tècniques de neuroimatge per analitzar el cervell dels pacients. Unes proves que permetien comprovar com les persones que parlaven dues o més llengües incrementaven la seva reserva cognitiva, millorant en tasques de control executiu, així com millorant la seva memòria de treball o en tasques d'intercanvi. De fet, a les proves es va poder comprovar com aquestes persones presentaven un deteriorament neuropatològic més acusat a diverses regions cerebrals i, tot i això, obtenien millors resultats que els pacients monolingües durant la realització de diverses proves. Això porta els autors a apuntar a l'existència d'estratègies o xarxes compensatòries que els hi permetien obtenir un millor rendiment tot i la neuropatologia present.

"Pel que fa a l'àmbit anatòmic cerebral, el llenguatge s'ubica a l'hemisferi esquerre, tot i això, el fet d'utilitzar dos llenguatges de forma quotidiana implica una reorganització de l'estructura i de la funcionalitat cerebral. Per exemple, en diversos estudis de neuroimatge s'ha observat que, durant les tasques de supressió d'interferències, en les persones bilingües, estaven actives diferents regions i connexions fronto-temporals i subcorticals que, en canvi, en les persones monolingües no es trobaven actives. A més a més, cal afegir que altres estudis recents han demostrat que les persones categoritzades com a bilingües obtenen millors resultats en tasques que mesuren les funcions executives, resultats que es poden deure al fet que la utilització constant dels dos idiomes millora aspectes d'atenció i de control cognitiu", explica el Dr. Deví. "Això permet a una persona bilingüe o multilingüe incrementar la seva reserva cognitiva i la seva capacitat de resiliència i d'adaptació davant les manifestacions de l'Alzheimer". Per tant, en conclusió, "parlar més d'una llengua és, amb molta probabilitat, un factor de protecció, com ho és mantenir uns hàbits de vida saludables".

 

Article de referència

Deví J, Català N, Jofre S. El bilingüismo como factor de protección de la enfermedad de Alzheimer: una revisión sistemática. Rev Neurol. 2020.

Compromís social

  • Compromís social

© 2006 - 2020 Parc de Salut Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat