Proves i diagnòstic

El càncer de pròstata s'acostuma a detectar durant un examen rutinari o mitjançant proves diagnòstiques que examinen la pròstata o la sang.

Les proves i els procediments de detecció més freqüents són:

  • Analítica PSA: si el PSA està elevat és el primer signe de sospita de càncer de pròstata, però no significa que es tingui la malaltia, ja que el PSA por elevar-se també per altres motius (problemes inflamatoris o hiperplàsia benigna de pròstata). No obstant, indica la necessitat de fer més proves per diagnosticar o descartar el càncer. Amb només una petita mostra de sang es poden conèixer els nivells de PSA.
  • Tacte rectal: es una prova de diagnòstic clínica. Consisteix a palpar la superfície de la pròstata introduint el dit a través del recte. Se sospita la presència d'un tumor quan es palpen nòduls durs o una pròstata de consistència dura.
  • Tomografia axial computeritzada (TAC) és una prova d'imatge que consisteix en l'ús de raigs X per obtenir imatges radiogràfiques de l'interior de l'organisme. El metge pot sol·licitar-la per avaluar si la malaltia s'ha estès fora de la pròstata o a altres òrgans.
  • Ressonància magnètica (RM): és la prova d'imatge que millor veu els tumors de pròstata. Semblant a una TAC, però amb una definició específica per al es tumoracions de la pròstata.
  • Gammagrafia: és, juntament amb el TAC, un dels estudis que es realitzen habitualment per avaluar l'extensió de la malaltia. En aquest cas s'utilitza per saber si està afectant als ossos.
  • Biòpsia: el diagnòstic definitiu s'estableix després de realitzar aquesta prova, que consisteix en prendre unes mostres de la pròstata perquè el patòleg les analitzi i confirmi o descarti el càncer.

Hi ha dos tipus de biòpsia que s'usen per diagnosticar el càncer de pròstata:

  • Biòpsia transrectal. S'extreu teixit de la pròstata mitjançant la introducció d'una agulla fina a través del recte.
  • Biòpsia transperineal. L'agulla fina que serveix per extreure una mostra de teixit de la pròstata s'introdueix a través de la pell del periné (entre l'escrot i el recte).

Aquests dos tipus de biòpsia es realitzen amb una ecografia transrectal per ajudar a guiar per on es prenen les mostres de teixit. És a dir, s'introdueix un instrument ecogràfic a través del recte, es visualitza la pròstata i es dirigeix l'agulla cap a les diferents zones per a obtenir fragments de manera aleatòria, ja que l'ecografia no permet veure les lesions tumorals sospitoses.