Notícies

1 de febrer de 2006 - Notes de Premsa

Un mucolític d'ús comú en els refredats, és útil per controlar la insuficiència respiratòria en malalts greus i que pateixen una infecció massiva

Article publicat a European Respiratory Journal

La prestigiosa revista European Respiratory Journal ha publicat aquest treball signat pels Drs. Esther Barreiro i Joaquim Gea, entre d'altres, del Servei de Pneumologia de l'Hospital del Mar i la Unitat de Recerca en Aparell Respiratori i Múscul de l'IMIM de Barcelona. Aquesta infecció severa i generalitzada (sèpsia) és la principal causa de mort a les Unitats de Cures Intensives (UCI) dels hospitals.

Barcelona, 01 de febrer de 2006.- La prestigiosa revista European Respiratory Journal ha publicat un treball signat pels Drs. Esther Barreiro i Joaquim Gea, entre d'altres, del Servei de Pneumologia de l'Hospital del Mar i la Unitat de Recerca en Aparell Respiratori i Múscul de l'IMIM de Barcelona. L'estudi s'ha fet a partir d'un model animal i indica que administrada a altes dosis la N-acetilcisteina preserva la correcta activitat dels músculs ventilatoris, i evita la insuficiència respiratòria i la mort. La N-acetilcisteina és un fàrmac ja existent, que es troba a les farmàcies i és conegut com un mucolític d'ús molt comú en les bronquitis agudes i cròniques, així com altres problemes respiratoris. La N-acetilcisteina augmenta l'activitat de l'enzim manganès-superòxid-dismutasa en el diafragma de rates. En aquest estudi s'inocula a les rates la toxina bacteriana que reprodueix tots el símptomes de sèpsia referents a problemes inflamatoris, cardiovasculars i respiratoris. S'ha arribat a la conclusió que altes dosis de N-acetilcisteina, indueixen el manganès-superòxid-dismutasa. La N-acetilcisteïna preserva la correcta activitat d'uns enzims responsables del funcionament diafragmàtic i que, quan fallen, són els responsables de l'oxidació de les proteïnes, en els músculs respiratoris, en els casos greus de sèpsia. Això provoca el fracàs respiratori dels malalts, que sovint resulta mortal.

 

Tal i com van suggerir els estudis anteriors, comença a haver informació suficient per tal de modificar els tractaments existents, gràcies a la introducció dels antioxidants com la N-acetilcisteina. Finalment sembla que hi haurà més armes terapèutiques per tal de fer front a la sèpsia. Aquest fàrmac antioxidant, no és només útil per la sèpsia. Es publica al European Journal of Applied Physiology d'aquets més de febrer, que aquesta N-acetilcisteina és útil també per controlar l'estrès oxidatiu i la fatiga en els músculs respiratoris sotmesos a elevades sobrecàrregues, com podria ser per exemple, en el cas de l'EPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica, que inclou la bronquitis crònica i l'emfisema pulmonar).

 

Un pas endavant més...

Aquest mateix equip d'investigadors ja va publicar, fa prop d'un any, un article on s'identificaven les proteïnes implicades en aquest procés que, en lesionar-se, provoquen la disfunció dels músculs tant respiratoris com de les extremitats en pacients amb MPOC. Ja s'avançava la possibilitat d' obrir noves vies de tractament. Aquest és, doncs, un pas més d'aquest equip de treball que ha trobat substàncies capaces d'interferir amb el procés d'oxidació i fracàs muscular.

 

Un breu recordartori: la sèpsia

La sèpsia és un estat greu que consisteix en la resposta inflamatòria de l'organisme davant d'una infecció bacteriana. Aquesta infecció es pot originar a qualsevol part del cos i es manifesta amb febre, hiperventilació i taquicàrdia, i posteriorment pot produir-se insuficiència respiratòria, shock i fallida multiorgànica. És potencialment mortal, sobre tot en persones grans, amb malaltíes cròniques i amb un sistema immune feble. Actualment la sepsi és la primera causa de mortalitat a les unitats de cures intensives (UCI), on provoca més del 60 % de les morts. Fora de l'àmbit de la UCI també ha augmentat la seva prevalença. La dificultat respiratòria és molt comú en casos de sèpsia avançada. El que sempre s'havia pensat és que el pulmó era el desencadenant principal d'aquesta disfunció. Tanmateix, en els últims anys s'ha anat veient que la fallida es produïa també a nivell dels músculs respiratoris. Aquests es fatiguen amb facilitat i, en un moment donat, deixen de funcionar i per tant, el pacient deixa de respirar.

 

Els antecedents i l'equip

L'estudi anterior també va reproduir els síntomes d'una sèpsia en rates, inoculant a les rates la toxina bacteriana. Es varen donar tots el símptomes de sèpsia referents a problemes inflamatoris, cardiovasculars i respiratoris, i es varen estudiar quines proteïnes s'oxidaven en els músculs respiratoris d'aquestes rates. Mitjançant uns anticossos específics es van detectar entre d'altres els grups carbonils a les proteïnes, que són un dels indicatius que aquestes s'han oxidat. L'equip dels Drs. Joaquim Gea i Esther Barreiro, primera signant d'aquest article, pertanyen al Servei de Pneumologia de l'Hospital del Mar i alhora treballen a la Unitat de Recerca en de l'Aparell Respiratori i Múscul de l'IMIM de Barcelona. Ja fa temps que entre les seves prioritats figura la d'estudiar els processos implicats en els fracassos respiratoris, tant en el cas de la sèpsia com en la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crónica.