Notícies

30 de gener de 2008 - Notes de Premsa

L'epilèpsia s'apunta com un símptoma clau en l'autisme

L'epilèpsia s'apunta com un símptoma clau en l'autisme

Publicat a la revista Clinical Neurophysiology

La Unitat de Neuropediatria de l'Hospital del Mar, amb el suport d'altres centres i d'una tècnica anomenada Magnetoencefalografia, ha aportat dades importants sobre l'epilèpsia en l'autisme. Això podria suposar canvis i nous enfocaments en el tractament mèdic de l'autisme.

La Unitat de Neuropediatria de l'Hospital del Mar, amb el Dr. J. A. Muñoz-Yunta al capdavant, ha aportat les claus per a demostrar que l'epilèpsia podria ser un símptoma clau en l'autisme. En aquest cas, no afecta les neurones que regeixen el moviment i, per tant, no es manifesta amb les identificables "convulsions", sinó que afecta les neurones no motores de les àrees del llenguatge i les relacions socials. Aquesta hipòtesi, ha estat demostrada en la mostra d'aquest estudi, mitjançant una tècnica anomenada Magnetoencefalografia, tècnica que permet localitzar l'activitat epilèptica profunda que no capta l'electroencefalograma convencional. Aquest estudi està disponible on-line i s'espera, en breu, la distribució de la seva publicació impresa.

 

L'estudi i el seu punt de partida

Existeixen i han existit múltiples línies de recerca entorn de les possibles causes de l'autisme (genètica, ambiental, etc.). L'equip de l'Hospital del Mar ja fa temps que presta especial atenció a l'augment tant destacat de l'epilèpsia en aquests nens autistes. S'entén com a epilepsia clínica els atacs motors repetits i l'electroencefalograma (EEG) patològic. Per altra banda. els neuropediatres de l'Hospital del Mar han estudiat, també, determinats nens no autistes que no presentaven crisis motores ni convulsions però sí patrons d'activitat similar a l'epilèpsia en l'EEG (activitat epileptiforme). Aquests nens, que no presentaven epilepsia clínica com a tal, van arribar a la consulta per motius com els retards cognitius, alteracions de conducta, retard del llenguatge, etc.

 

El problema és que l'EEG no recull l'activitat elèctrica de tot el cervell, sinó únicament la de la seva part més superficial. L'activitat elèctrica, en la profunditat dels replecs cerebrals, rara vegada queda registrada en l'EEG. Per a demostrar que la hipòtesi tenia validesa ha estat necessari buscar altres tècniques: "La Magnetoencefalografia". Aquesta tècnica permet captar corrent magnètica de la part més profunda dels replecs. Un cop s'ha emprat en aquest estudi, s'ha vist que en els nens autistes de la mostra, tinguessin o no epilèpsia clínica, es captava senyal epileptiforme procedent de la part profunda del solc silvià i de la seva perifèria (àrea perisilviana). Aquesta àrea és responsable del llenguatge, l'emotivitat i la sociabilitat, allò exactament que falla en els autistes. L'estudi aporta més dades encara a favor d'aquesta hipòtesi i és que es van veure diferències entre els nens autistes purs i els nens amb la síndrome d'Asperger els quals sí que conserven el llenguatge. Aquests últims tenien només afectació en un dels hemisferis cerebrals –el dret- doncs el llenguatge es concentra a l'hemisferi cerebral esquerre. Mentre que els nens autistes purs, tenien afectació epileptiforme a tots dos hemisferis cerebrals.

 

Aquest estudi no deixa dubtes: l'autisme és un transtorn neurobiològic que podríem considerar-lo secundari a canvis funcionals. També ens reafirma que l'epilèpsia és com un iceberg i que l'epilèpsia clínica, que tots coneixem (crisis motores amb convulsions), només és la punta visible, mentre una immensa massa s'amaga entre el desconeixement i la hipótesi de què quan aquestes alteracions afecten a neurones no motores els efectes poden existir manifestant-se de múltiples maneres. Aquest estudi és de vital importància per la comprensió neurobiològica de l'autisme i està en la línia dels recents treballs d'altres investigadors sobre la regió perisilviana.

 

L'autisme

L'autisme és un trastorn que sol diagnosticar-se durant la primera infància. Els principals signes i símptomes de l'autisme afecten la comunicació, les interaccions socials i les conductes repetitives. Els nens amb autisme poden tenir problemes per a parlar o no mirar als ulls quan se'ls hi parla. És possible que hagin de realitzar accions rutinàries i repetitives per a calmar-se. Algunes persones autistes mai aprenen a parlar i poden tenir característiques i símptomes molt diferents. La síndrome d'Asperger és una versió més lleu del trastorn, en la qual es conserva el llenguatge. No es coneix la causa de l'autisme i no existeix cura, però el tractament pot ajudar. Els tractaments actuals inclouen teràpies conductuals i de comunicació així com medicines per a controlar-ne els símptomes.

 

L'epilèpsia clínica

L'epilèpsia és un trastorn cerebral que provoca, en els pacients, convulsions recurrents. Les convulsions ocorren quan els grups de moto-neurones envien senyals errònies i existeix l'aparició sobtada d'una activitat elèctrica anormal en el cervell. Les neurones, en estat de salut, es mantenen en equilibri gràcies a la presència adequada tant de substàncies inhibidores com de substàncies exitadores. En l'epilèpsia s'ha perdut aquest equilibri i el grup de neurones excitades de manera continuada manté una activitat elèctrica que es registra en l'electroencefalograma (EEG), com una punta seguida d'una onda. Les persones amb epilèpsia poden tenir sensacions i emocions estranyes, tenir espasmes musculars violents o perdre el coneixement. L'epilèpsia té moltes causes possibles, com les malalties o lesions cerebrals. Malgrat això, en molts casos, se'n desconeix la causa i és important iniciar el tractament immediatament.

 

En aquest estudi, a més de la direcció de l'Hospital del Mar, hi ha participat el Centro de Magnetoencefalografía de Madrid, i els serveis de diagnòstic per la imatge i anestesiologia d'ambdós centres.

 

Els investigadors agraeixen als nens i a les seves famílies, la seva col·laboració en la realització d'aquest treball, sense la qual no hauria estat possible la investigació.

Compromís social

  • Compromís social
Entitat col·laboradora

© 2006 - 2024 Parc de Salut Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat