Vista general de l’Hospital l’any 1918

El despertar de la Ciutat i el naixement de l’Hospital

El novembre de 1914 una mortal epidèmia de febre tifoide assolava Barcelona, van emmalaltir 24.742 persones i hi hagué 2.267 defuncions. El consistori va decidir habilitar uns pavellons d’ús recreatiu situats a la "Sección Marítima del Parque" per ajudar a tractar els milers d’afectats.

Durant la primera meitat de 1915 es decideix mantenir oberta, permanentment, la instal·lació per tal de respondre a les creixents necessitats en la lluita contra les malalties infeccioses.

Els anys vint, l’inici de la consolidació

El 1924 l'Ajuntament va acordar utilitzar, amb caràcter interí, dos pavellons de l'Hospital Municipal d'Infecciosos per a hospitalitzar 80 malalts incurables. Així, es fundà l'Hospital d'Incurables, antecedent de l'Hospital de l'Esperança.

És en aquest període quan es comencen a publicar treballs científics. El 1925, el doctor Duran Reynals comunica els resultats del tractament de la febre tifoide amb el bacteriòleg d'Herelle.

Gràcies a un article d'Eugeni d'Ors, la Comissió Permanent de l'Ajuntament de Barcelona, el juny de 1928, va acordar que "El benèfic establiment sostingut per aquest Ajuntament, Hospital d'Incurables, on són assistits els malalts afectats de dolències qualificades d'incurables, es denominarà Hospital - Asil de Mare de Déu de l'Esperança".

El 1928, hi ha una nova epidèmia de grip durant la qual l'Hospital Municipal Marítim d'Infecciosos presta un gran servei.

Arquitecte, Josep plantada. Any 1925

El nou hospital: projecte de l’Hospital d’Infecciosos

A causa de les precàries condicions de l'antic hospital, meitat de fusta, meitat d'obra, i gràcies a l'impuls d'esforçats paladins, com el Dr. Pons i Freixas, es decideix construir un nou hospital. Per raons de salubritat, humanitat i dificultats d'accés, es fan gestions per a construir-lo en la zona on actualment hi ha l'Hospital Militar, però com 40 anys abans, els veïns s'hi oposen i no es fa.

Durant el 1929 i el 1930 es construeixen els edificis d'un nou Hospital d'Infecciosos, el projecte del qual el va dur a terme l'arquitecte municipal Josep Plantada. L'Hospital s'inaugura l'any 1930.

Les noves instal·lacions faran un important servei a la ciutat perquè a l'estiu del '31 va aparèixer a Barcelona un brot de pesta provocada, probablement, per la importació de draps vells procedents del Nord d'Àfrica.

Cal tenir en compte que els tipus de malalties tractades a l'Hospital Municipal d'Infecciosos no són en llur majoria objecte de tractament mèdic en cap altre hospital; això fa que les característiques mèdiques de l'Hospital d'Infecciosos siguin, des d'un punt de mira de servei especialitzat, les fonts a les quals hauran necessàriament d'acudir tots aquells metges que vulguin documentar-se en matèria de malalties infeccioses.

Gaseta Municipal, any 1931

La Guerra Civil i la postguerra

L'Hospital, com la Barceloneta, per la seva proximitat a la fàbrica de gas i perquè els avions enemics tenien dificultats per passar la barrera antiaèria que protegia aquesta zona de la ciutat, va ser bombardejat. L'any '37 hi caigué una bomba i causà un mort als soterranis de l'antic pavelló número 6, pavelló que molts anys després seria destruït per una explosió de la fàbrica de gas, que també causà un mort.

A mitjans de desembre de 1937 es va evacuar l'hospital i es traslladà a l'hotel Florida del Tibidabo. Allà començà una nova etapa de patiment tant per als malalts com per al personal sanitari, amb dificultats de transport, de calefacció, d'aliments i de subministrament. A l'hotel Florida s'hi pujava amb un autocar vell que fallava la major part dels dies, obligant a metges, infermeres i altres professionals a pujar a peu per la rampa paral·lela a les vies del funicular.

El juny del '39 l'Hospital retornava al Mar. El primer acord que prengué l'Ajuntament, després de l'entrada de les tropes nacionals, va ser destituir "todos los que habían desempeñado cargos directivos en período rojo". El doctor Josep Maria Grau no va retornar al Mar; després de tota una vida dedicada a l'hospital, va ser inhabilitat.

És en aquest període quan es canvia el nom d'Hospital d'Infecciosos pel de Nuestra Señora del Mar.

El primer pulmó d’acer. Any 1950

La Postguerra. La lluita contra les epidèmies més cruentes

  • 1939-1940: Epidèmia de verola
  • 1941-1942: Una epidèmia de tifus exantèmic ("piojo verde").
  • 1949: Febre recurrent
  • 1950-1974: Poliomelitis

El 14 d'abril de 1950, aniversari de la II República, el baró de Terrades, alcalde de la ciutat, visitava l'Hospital per donar el vist i plau oficial a l'adquisició del primer pulmó d'acer de Barcelona. Deu dies abans, havia salvat la vida d'un jove de Terrassa afectat d'una paràlisi respiratòria consecutiva a una poliomielitis.

  • 1959 es registra un brot epidèmic intens amb 298 casos i una mortalitat de 102. Des del 1956 al 1974 es van atendre 854 casos en el servei de Poliomelitis de l'Hospital d'Infecciosos.
  • 1967: S'obre l'accés del Passeig Marítim
  • 1970: Signatura de Conveni amb la Seguretat Social
  • 1971: Còlera

L'Hospital del Mar és escollit com a receptor de tots els malalts i dels sospitosos, no únicament de la ciutat, sinó de tot el país. Es pot afirmar que el 90% dels colèrics s'haguessin mort de no ingressar ràpidament a l'hospital i no ser tractats immediatament per equips especialitzats. Tota aquesta lluita es va portar amb extrema discreció per odre superior, ja que no es volia que es mencionés la paraula còlera, per no espantar els turistes, i únicament es parlava de diarreas estivales.

La creació de nous serveis. La visita de Fleming

Pavelló quirúrgic. El 1950 es va inaugurar el servei de Cirurgia de l'Hospital.

Servei de Pediatria. El 1946 es fa càrrec de la seva direcció el Dr. Josep Ma Sala Ginabreda.

Departament d'Investigació. L'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques (IMIM) fou creat per l'Ajuntament de Barcelona el 1947, en virtut d'un suggeriment del Prof. Nauck, cap del Tropen Institut d'Hamburg, al Dr. Trias de Bes, director de l'Hospital. La seva creació fou possible gràcies al suport del Dr. L. García Tornel, aleshores Tinent d'Alcalde de Sanitat. El 1948 el Dr. Alexander Fleming inaugura el centre i el 1950 ja es comença a treballar a ple rendiment.

Unitat de Cures Intensives. S'inaugura el gener del '70, la primera fundada a l'Estat Espanyol.

L'Institut Neurològic. L'Institut Neurològic, que s'havia acreditat com el principal centre d'investigació i tractament a Catalunya de les malalties d'àmbit neurològic, es trasllada des del carrer de Wellington al nou edifici construït annex a l'Hospital el desembre de 1972. Un edifici modèlic de 1.800 m² i deu plantes.

Servei d'Urgències. Es posa en marxa el 15 de maig de 1978.

Unitat de deshabituació i Toxicomanies. Sent capdavanter, l'Hospital crea el 1981 la primera unitat de deshabituació per a toxicòmans de l'Estat Espanyol.

1973. Se signa el conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Des d'aleshores, l'hospital imparteix ensenyament universitari a estudiants de Medicina.

1986 El 17 d'octubre de 1986, el Comitè Olímpic Internacional va decidir que Barcelona fos seu dels Jocs Olímpics del 1992. En suport a la candidatura de la nostra ciutat s'enviaren els plànols del nou Hospital del Mar.

Per als vells i els nous amants de l'Hospital la transcendència de la decisió ha estat extraordinària, però la fita encara és més brillant, més etèria i incorpòria, està en la línia de l'horitzó, en la qual es confonen cel i mar... i l'Hospital, el nou Hospital, ran de mar, enmig del reconstruït Barri de la Ribera, es convertirà sens dubte en el far que vetllarà per la salut i el benestar dels habitants d'aquesta Barcelona vella, noble i rica. Nous habitants que, com les noves gavines, continuaran acudint al seu entorn tant en dies de sol radiant com de turbonada..."

Dr. Enric Bosch i Monegal
Director de l'Hospital del Mar
Anys 70 i 80

Remodelació arquitectònica de l'hospital

Hospital de referència en els esdeveniments mundials a Barcelona

1992 Hospital Olímpic

La remodelació arquitectònica de l'hospital va suposar que la seva superfície útil passés de 26.000 a 42.707 m². No tan sols es va tractar d'una ampliació d'àrees construïdes, sinó que bona part de les instal·lacions van ser remodelades de manera integral. A tall d'exemple, la UCI (18 llits), 10 quiròfans, reanimació amb 24 llits, 62 box de Consultes Externes, 15 sales de radiodiagnòstic i medicina nuclear, 23 sales d'exploracions complementàries, urgències, recepció i al voltant del 70% de la seva capacitat d'hospitalització, es van fer nous. Va passar a ser un hospital gairebé tot ell remodelat que va incorporar el més modern centre d'investigació mèdica del país, l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica - IMIM, actual Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques IMIM.

Els mitjans de comunicació van valorar de manera unànime l'èxit de l'Hospital en l'atenció als Jocs Olímpics i Paralímpics, reconeixement que va ser reforçat amb el guardó nacional de la revista "El Médico", com millor hospital de l'any 1992, i el lliurament de la Medalla Barcelona 1992, amb la qual la ciutat de Barcelona demostrava el seu reconeixement als professionals de l'Hospital. També va ser especial la concessió del premi FAD 1992 a la millor "intervenció en edificis que conserven una part substancial del preexistent" per la remodelació de l'Hospital, obra dirigida pels arquitectes Albert Pineda i Manuel Brullet.

Fòrum de les cultures 2004

L'Hospital del Mar va ser l'hospital referent per a l'atenció sanitària durant la celebració del Fòrum de les Cultures celebrat a Barcelona i Sant Adrià de Besòs l'any 2004, que va girar sobre els eixos temàtics del desenvolupament sostenible, les condicions per a la pau i la diversitat cultural. Des de maig fins setembre de 2004, el recinte del Fòrum va rebre la visita de 3.323.123 persones, amb esdeveniments de màxima concentració.

Cimera Euromediterrània 2005

Cimera dels caps d'estat i de govern de la Unió Europea que es va fer els dies 27 i 28 de novembre de 2005.

Campionat Europeu d'Atletisme 2010

Celebrat a Barcelona entre el 26 de juliol i l'1 d'agosto de 2010.

Barcelona 2013

XV Campionat Mundial de Natació celebrat entre el 19 de juliol i el 4 d'agost de 2013. L'Hospital del Mar va ser un dels centres de la ciutat de Barcelona encarregat de l'atenció als nedadores i les nedadores participants.

Un hospital de cine

  • Pedro Almodóvar "Todo sobre mi madre"
  • Alejandro Amenábar "Mar adentro"
  • Bigas Luna "Yo soy la Juani"
  • Joel Joan "Excuses!"
  • Ventura Pons "El perquè de tot plegat"
  • Antonio Chavarrías "Volverás"

Integració de serveis dels hospitals del Mar i de l’Esperança

L’any 1992 també es du a terme l’ambiciós projecte d’integració funcional per al conjunt de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS), consolidant l’Hospital del Mar com hospital d’alt nivell i centre de la seva activitat hospitalària. L’Hospital de l’Esperança s’especialitza, doncs, en l’activitat quirúrgica, el tractament de la patologia de l’aparell locomotor i l’activitat rehabilitadora, actuant com hospital complementari.

Hospital amb vocació comunitària

Programa de detecció precoç de càncer de mama

L'any 1995 la Regió de Barcelona del Servei Català de la Salut en col·laboració amb l'Hospital del Mar posen en funcionament, per primera vegada a la ciutat i a Catalunya, el Programa de detecció precoç de càncer de mama a Barcelona amb la finalitat que la població femenina de la ciutat es beneficiï del diagnòstic precoç i els avantatges que això comporta. L'objectiu principal és la reducció de la mortalitat per càncer de mama, el càncer més freqüent en les dones i el que causa més morts, i augmentar, gràcies al diagnòstic precoç, els tractaments conservadors, que permeten la conservació del pit.

Els programes de coordinació amb l'assistència primària.

El 1995, per primera vegada a la ciutat de Barcelona, l'Hospital del Mar novament és precursor i desenvolupa el projecte assistencial de coordinació amb l'assistència primària de l'ICS i del PAMEM. Totes les ABS dels districtes de Ciutat Vella participen en el projecte, on s'implementen el programa d'admissions hospitalàries des dels centres de Primària, el programa de coordinació a l'alta per retornar controladament el pacient a l'àmbit de l'Atenció Primària i el programa d'integració d'especialistes el qual afavoreix la interrelació entre els professionals dels dos nivells assistencials.

Els Centres d'Atenció i Seguiment a les Toxicomanies (CAS)

A diferència d'altres llocs, que van afrontar l'epidèmia de les drogodependències des d'una perspectiva eminentment social, a Catalunya, i particularment a Barcelona, es va afrontar el consum de drogues des d'una perspectiva sanitària. Si bé no va ser una decisió exempta de polèmica, amb aquesta decisió s'aconseguiren abordar, des de gairebé l'inici de l'epidèmia, els greus problemes de salut, com per exemple la SIDA, que els pacients anaven presentant.

Així doncs, a part de la Unitat de Desintoxicació per a heroïnòmans, el 1981 l'Hospital del Mar crea un dispensari d'atenció ambulatòria, també per primera vegada a Barcelona. Aquest dispensari és el que després es convertí en el CAS Barceloneta i es va ubicar a la Plaça de la Font, al centre de la Barceloneta. Poc després, es va obrir un altre, al carrer Sant Miquel, per a la dispensació de metadona en la comunitat. Amb tot, després d'uns anys de coexistència comunitària, la pressió veïnal negativa va fer que tornés a l'Hospital del Mar, on segueix des d'aleshores.

El 2009 s'assumeix la gestió completa del CAS La Mina i el 2010 es crea un nou dispositiu ambulatori per a la zona de Sant Martí, el CAS Fòrum.

Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte

El desembre del 2009 s'inicia el Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte dels hospitals del Mar i Clínic adreçat a homes i dones de 50 a 69 anys de les àrees d'influència. El Programa té per objectiu la detecció precoç d'aquest tipus de càncer que, a partir dels 50 anys, és el més freqüent en la població catalana, si es considera conjuntament homes i dones.

Un gran parc de Salut en el Litoral de Barcelona. Hospital del Mar. Any 2014

L’Hospital del Mar del 2014, un cluster de coneixement assistencial, docent i de recerca

L'Hospital del Mar és l'eix principal del Parc de Salut MAR, institució en la que es concentra un dels pols més dinàmics de coneixement assistencial, docent i de recerca de la ciutat. És un hospital general modern, universitari, actiu, investigador, amb una completa oferta de serveis assistencials i d'activitat terciària, que s'acompanya de la indispensable innovació tecnològica que garanteix el desenvolupament de les pràctiques més avançades. Tot combinat amb una elevada vocació comunitària envers la seva població de referència dels districtes marítims de Barcelona (Ciutat Vella i Sant Martí).

L'Hospital del Mar ha estat sempre abocat a l'assistència però tenint un vincle molt permanent amb la investigació biomèdica, present en l'IMIM, Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques. Així, té una de les produccions científiques més rellevants del país, amb el desenvolupament de projectes que apropen la ciència a l'aplicació diària en la salut de les persones a les qui atén.

L'Hospital compta amb 400 llits convencionals i 20 llits de crítics, 35 places d'Hospital de Dia, 21 boxes polivalents d'urgències, 69 consultoris, 21 gabinets diagnòstics, 10 quiròfans i 2 sales de parts.

Actualment es troba aturat l'ambiciós procés d'ampliació que tenia previst duplicar les seves dimensions.