L'American College of Rheumatology (ACR) va publicar al 1990, els Criteris de Classificació de la fibromiàlgia (1). Són molt útils per a assajos clínics però ho són menys per al diagnòstic en la pràctica diària. Inclouen: símptomes de dolor generalitzat crònic per damunt i per sota de la cintura i que afectin a banda i banda del cos. Per poder classificar a un/a pacient com a afecte de FM s'han de trobar positius 11 o més punts dolorosos, així com una història de dolor crònic generalitzat de com a mínim 3 mesos de durada. Tenen una sensibilitat, i especifiqueu del 85% per diferenciar als/a les pacients de FM dels d'altres malalties reumàtiques.
Es recomana emprar els criteris diagnòstics de Fibromiàlgia de l’American College of Rheumatology de 1990. Inclouen: símptomes de dolor generalitzat crònic per damunt i per sota de la cintura i que afectin a banda i banda del cos, com a mínim de 3 mesos de durada. Per poder classificar a un pacient com a afecte de FM s'han de trobar positius 11 o més punts dolorosos a la pressió, així com una història de dolor crònic generalitzat de com mínim 3 mesos de durada. Tenen una sensibilitat i especifiqueu del 85% per diferenciar als pacients de FM dels d'altres malalties reumàtiques. Per a més informació consultar el Criteris de classificació de la fibromiàlgia de l'American College of Rheumatology de 1990.
El diagnòstic de FM es basa principalment en el dolor crònic generalitzat i la hipersensibilitat al dolor mesurada a través de l'avaluació dels punts dolorosos a la pressió. No hi ha evidència d'inflamació ni articular ni muscular ni en l'exploració física ni en les proves de laboratori. No hi ha cap prova diagnòstica en l'actualitat ni de laboratori, ni d'imatge ni d'anatomia patològica, que ens permeti realitzar-ho “en positiu”. És un diagnòstic per exclusió d'altres malalties que cursin amb dolor crònic generalitzat i fatiga. Les possibles malalties que cursen amb dolor crònic i fatiga són múltiples. A nivell d'assistència primària, l'avaluació analítica pot ser molt menys extensa i es pot arribar a realitzar el diagnòstic de la malaltia amb relativament poques proves.
Es pot diagnosticar FM fins i tot en pacients que presenten menys dels 11 punts dels criteris de classificació, si la història clínica és compatible amb FM i s'han exclòs les causes més comunes en el diagnòstic diferencial. Els “tender points” representen zones de major percepció del dolor més que àrees en les quals hi hagi inflamació d'aquesta forma, són àrees en les quals es mesura la hipersensibilitat al dolor i el nombre necessari per diagnosticar-les és clarament arbitrari. Recordem que els Criteris de classificació es van desenvolupar per a investigació clínica i epidemiològica fonamentalment.
Alguns investigadors han preconitzat el no usar-los i utilitzar només els símptomes per al diagnòstic. Aquesta aproximació reconeix que la major part de metges/esses no han estat entrenats per fer l'examen dels punts dolorosos. De fet, molts reumatòlegs realitzen el diagnòstic sense un examen dels mateixos. Els criteris diagnòstics preliminars poden ajudar a millorar la precisió del diagnòstic realitzat pels no especialistes.
La FM com la síndrome del còlon irritable i les cefalees, continuarà sent un diagnòstic controvertit a causa de la falta de troballes objectives: el 10% de la població té dolor crònic generalitzat i la major part d'ells no té cap malaltia específica. Moltes d'aquestes persones tenen símptomes i troballes compatibles amb el diagnòstic de la FM.
Existeix controvèrsia pel que fa a la utilitat del diagnòstic. Alguns han argumentat que l'etiqueta diagnòstica augmenta el comportament de malalt. Hi ha estudis que suggereixen que els pacients milloren després del diagnòstic i que s'estalvien costos al sistema sanitari amb el mateix (2, 3).
La FM no causa cap alteració en les proves de laboratori o en les tècniques d'imatge de les quals disposem en l'actualitat i que estan a la disposició dels clínics. D'aquesta manera es realitzen per poder descartar altres malalties que puguin cursar amb simptomatologia semblant. El llistat de les mateixes és molt extens. El nombre i tipus de proves que es poden realitzar depèn del nivell assistencial. En assistència primària, una analítica general que inclogui hemograma complet, reactants de fase aguda (VSG, PCR), bioquímica bàsica, proves tiroïdals, és més que suficient. A la Unitat de l'Hospital, realitzem una bateria analítica més extensa.
Evidentment que l'anamnesi i l'exploració física ens han d'orientar en la petició d'exploracions complementàries d'acord amb la sospita diagnòstica. És important conèixer que el factor reumatoide i els anticossos antinuclears són sovint positius en gent sana i que tenen un baix valor predictiu tret que hi hagi una sospita de malaltia reumàtica inflamatòria.
En pacients amb sospita de malaltia muscular inflamatòria o malaltia tiroïdal s'han de sol·licitar proves de funció tiroïdal i enzims de lesió muscular (CK). No cal realitzar proves de virus de Epstein-Barr o nivells de vitamina D.
S'ha de recollir una història curosa a fi d'identificar trastorns com a alteracions primàries del somni o de l'ànim, de l'apnea del somni o de la síndrome de les cames inquietes o de bruxisme. Si la història és suggestiva de trastorns del son es pot sol·licitar un estudi polisomnogràfic. Tots els/les pacients han de ser avaluats a la recerca de símptomes de depressió i ansietat, ja que almenys un terç de pacients tenen trastorns de l'ànim en el moment del diagnòstic. En aquest moment ha de ser referits a un psicòleg/a o psiquiatre/a per a la seva avaluació i tractament. En els casos de sospita d'alteració del sistema nerviós autònom es poden sol·licitar proves d'avaluació del mateix com la prova del llit de reclinació.
S'han desenvolupat uns criteris diagnòstics preliminars que presenten una bona correlació amb els criteris de classificació i que poden ser útils en situacions clíniques assistencials més variades (4).
Els criteris diagnòstics preliminars de l'American College of Rheumatology (ACR) de 2010 proporcionen un enfocament diferent al procés diagnòstic, ja que no requereixen la presència dels punts dolorosos i proporcionen una escala de mesura de la severitat dels símptomes que són característics de la FM. Aquests criteris es van desenvolupar tenint present que en la pràctica clínica, els punts dolorosos no s'avaluaven amb freqüència i el reconeixement de la importància dels problemes cognitius i somàtics en els/les pacients amb FM que no es valoraven en els criteris del 1990. Mostren una bona correlació amb els anteriors.
Encara que necessiten d'una validació addicional en diferents poblacions, poden ser particularment útils per als equips clínics que no tenen experiència a realitzar l'exploració dels punts dolorosos, o per obtenir dades addicionals en casos complicats. Ja que poden autoadministrar-se, poden ser més útils en estudis poblacionals de dolor crònic generalitzat. Els Criteris Diagnòstics Preliminars es poden utilitzar en pacients que tinguin símptomes de més de 3 mesos d'evolució i no presentin cap altre trastorn que pugui explicar el dolor. Combinen un índex de dolor generalitzat (IDG) i una escala de severitat simptomàtica (SS) per realitzar el diagnòstic de FM. El IDG és una mesura del nombre d'àrees doloroses d'un llistat de 19. El SS inclou una estimació del grau de fatiga, cansament pel mati, i símptomes cognitius i en general, el nombre de signes somàtics. Per a consultar una completa descripció dels criteris, cliqueu aquí.
Un/a pacient cumpleix els criteris diagnòstics de FM si les 3 condicions següents es compleixen:
La FM és una malaltia crònica. La major part de pacients amb FM continuen amb la seva malaltia tota la seva vida. No acostuma a ser progressiva (5, 6). En un estudi es va constatar que 2/3 dels/de les pacients amb FM als 14 anys del seu diagnòstic continuaven amb la malaltia, però que continuaven treballant i que la FM interferia solament d'una forma relativament poc important en la seva vida (7).
La severitat de la FM depèn de diversos factors incloent les comorbiditats que el/la pacient presenta, factors familiars, suport social, nivell socioeconòmic, entre uns altres. Un dels factors que influeixen més en el pronòstic és la capacitat del/de la pacient per assumir la pròpia malaltia, evitant actituds catastrofistes i aprenent a assumir els seus símptomes sent alhora el més actiu possible (8, 9).
1 Wolfe, F, Smyth, HA, Yunus, MB, et al. The American College of Rheumatology 1990 criteria for the classification of fibromyalgia. Report of the Multicenter Criteria Committee. Arthritis Rheum 1990; 33:160.
2 Hughes, G, Martinez, C, Myon, E, et al. The impact of a diagnosis of fibromyalgia on health care resource use by primary care patients in the UK: an observational study based on clinical practice. Arthritis Rheum 2006; 54:177.
3 Annemans, L, Wessely, S, Spaepen, E, et al. Health economic consequences related to the diagnosis of fibromyalgia syndrome. Arthritis Rheum 2008; 58:895.
4 Wolfe, F, Clauw, DJ, Fitzcharles, MA, et al. The American College of Rheumatology preliminary diagnostic criteria for fibromyalgia and measurement of symptom severity. Arthritis Care Res (Hoboken) 2010; 62:600
5 Fitzcharles, MA, Costa, DD, Poyhia, R. A study of standard care in fibromyalgia syndrome: a favorable outcome. J Rheumatol 2003; 30:154.
6 Wolfe, F, Anderson, J, Harkness, D, et al. Health status and disease severity in fibromyalgia. Results of a six-center longitudinal study. Arthritis Rheum 1997; 40:1571.
7 Goldenberg DL. Treatment of Fibromyalgia in adults.
8 White, KP, Speechley, M, Harth, M, et al. Comparing self-reported function and work disability in 100 community cases of fibromyalgia syndrome versus controls in London, Ontario. Arthritis Rheum 1999; 42:76.
9 Nielson, WR, Jensen, MP. Relationship between changes in coping and treatment outcome in patients with fibromyalgia syndrome. Pain 2004; 109:233.
Amb el patrocini de:
Aquesta web ha estat elaborada amb l'assessorament científic del Dr. Josep Blanch i Rubio
Passeig Marítim 25-29
Barcelona 08003
Vegeu la situació a Google Maps
Tel: 93 248 30 00 · Fax: 93 248 32 54
© 2006 - 2024 Parc de Salut Mar · Nota Legal | Política de Cookies | Accessibilitat
