Notícies

18 de setembre de 2019 - Guardons

Dos projectes de l’IMIM obtenen ajuts del Programa de Beques de La Caixa

Gabriel Santpere, investigador del grup de recerca en Genòmica Evolutiva i Òscar Vilarroya, coordinador del grup de recerca en Neuroimatge en Trastorns Mentals, va obtenir dilluns un dels Ajuts a Projectes de Recerca i Innovació d'Excel·lència Nacionals i Internacionals que atorga la Caixa, ambdós per projectes relacionats amb el cervell humà, tot i que des d'enfocs i aproximacions ben diferents.

L'acte va estar presidit per Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària "la Caixa"; Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària "la Caixa"; Javier Solana, membre del Patronat i del Consell Assessor d'Experts en Recerca de la Fundació Bancària "la Caixa", i Pedro Duque, ministre de Ciència, Innovació i Universitats del Govern d'Espanya.

La Caixa ha guardonat en aquesta edició un total de 79 projectes de centres de recerca d'Espanya i Portugal amb una dotació global de 28 milions d'euros. Les investigacions guardonades s'emmarquen dins de tres de les línies d'actuació en l'àmbit de la recerca de la Fundació Bancària "la Caixa": les beques de postdoctorat, per impulsar el talent investigador; les beques de suport a projectes d'excel·lència de recerca en biomedicina i salut, i el programa CaixaImpulse, per traslladar els resultats de la recerca biomèdica a la societat.

Els projectes guardonats a l'IMIM

Gabriel Santpere ha rebut una beca de postdoctorat pel projecte "Quines mutacions genètiques són responsables de les especialitzacions del cervell humà?". La seva recerca pretén proporcionar coneixements fonamentals sobre l'evolució, el desenvolupament i la funció del cervell humà i el dels primats en condicions de salut i malaltia.

El cervell humà té diverses característiques úniques, incloses unes dimensions que tripliquen les dels ximpanzés i unes capacitats cognitives de nivell superior, com ara el pensament abstracte, el llenguatge sintactico-gramatical i la memòria episòdica. A més d'aquestes innovacions positives, el cervell humà és específicament susceptible a determinats trastorns neuropsiquiàtrics. La causa de totes aquestes novetats evolutives s'ha de poder rastrejar fins als canvis genètics acumulats des de la separació dels nostres parents més propers o extingits. Trobar variants amb rellevància evolutiva és molt difícil, ja que requereix la tasca de remenar entre milers de mutacions neutres, com qui busca una agulla en un paller. A més a més, es creu que moltes d'aquestes mutacions queden fora de la seqüència de codificació de gens humans coneguts i afecten regions del genoma amb funcions desconegudes, possiblement reguladores. La seva recerca se centra en trobar aquestes mutacions importants, especialment les que afecten els elements reguladors dels gens, relacionats amb les característiques específiques del cervell humà.

D'altra banda, el projecte "Com es prepara el cervell de la dona per ser mare?" que lidera Òscar Vilarroya rebrà 972.414 euros per un ajut de suport a projectes d'excel·lència de recerca en biomedicina i salut, un projecte on també hi participa com IP Òscar Pozo, investigador del grup de recerca en Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes.

Durant l'embaràs, el cervell es modifica per a preparar les dones per als reptes de la maternitat. Els investigadors han descobert que una xarxa d'àrees cerebrals experimenta canvis importants que duren almenys dos anys i estan involucrats en la forma en què la mare es relaciona amb el seu nadó. Això no obstant, encara hi ha moltes preguntes sense resposta.

L'objectiu del projecte és establir quan i com es reorganitza el cervell durant l'embaràs, així com identificar els mediadors hormonals que faciliten i dirigeixen la reorganització del cervell. L'objectiu final és relacionar les descobertes neuronals i hormonals amb el comportament matern, així com l'aparició de trastorns mentals en el període del postpart.