Unitat d'Expertesa Clínica de Síndromes de Sensibilització CentralFibromiàlgia, Síndrome de Fatiga Crònica i Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple

Etiologia, epidemiologia i criteris diagnòstics de la síndrome de fatiga crònica

La síndrome de la fatiga crònica (SFC) és una entitat clínica complicada i controvertida caracteritzada per fatiga, inexplicada i crònica (1). Cal diferenciar la SFC entitat ben definida, amb uns criteris diagnòstics propis ben establerts, d'altres situacions que cursen amb fatiga (2). La fatiga perllongada sense causa aparent és un símptoma molt prevalent entre la població general. Es considera que aproximadament entre un 5 i un 20% de la població pot, en algun moment de la seva vida, presentar fatiga que es perllongui durant un mes, sol estar en relació amb alguna malaltia o procés intercurrent. S'entén per fatiga crònica la que es presenta de forma continuada o intermitent durant més de 6 mesos.

La síndrome de fatiga crònica ha de diferenciar-se de les dues situacions precedents i la seva definició requereix del compliment d'uns criteris específics.

Definició

Es considera que una persona té SFC quan compleix els criteris diagnòstics de la síndrome de fatiga crònica (Criteris Internacionals o de Fukuda et al).

Criteris diagnòstics de la síndrome de la fatiga crònica (Criteris internacionals o de Fukuda et al.) (3)

Criteri major:

Fatiga crònica persistent (6 mesos mínim) o recurrent, inexplicada, que es presenta de nou o amb inici definit i que no és resultat d'esforços recents. No millora clarament amb el descans. Ocasiona una reducció considerable dels nivells previs d'activitat ocupacional, educacional, social o personal.

A més, de forma concurrent, han d'estar presents 4 o més signes o símptomes dels quals es relacionen, tots ells persistents o recurrents durant 6 mesos o més i posteriors a la presentació de la fatiga.

Cal excloure altres malalties que puguin cursar amb fatiga perllongada.

Criteris menors:

  • Afectació de la memòria recent o de la concentració.
  • Mal de coll.
  • Adenopaties cervicals o axilars doloroses.
  • Dolor muscular.
  • Poliartralgies sense signes inflamatoris.
  • Son no reparadora.
  • Cefalees amb noves característiques o intensitat.
  • Fatiga després d’exercici que duri més de 24 hores.

Els/les pacients que tinguin fatiga crònica no explicada però que no reuneixin els criteris de SFC entrarien en la situació de fatiga crònica idiopàtica.

Epidemiologia

Es desconeix la prevalença real a Catalunya però extrapolant xifres de prevalença d'EUA i Austràlia (4, 5) es pot xifrar entre 2.000 i 13.000 casos. És una síndrome que afecta preferentment a adults joves i de mitjana edat però s'ha descrit també en nens i ancians. Afecta més a les dones, el doble que als homes (1).

Molts/es pacients afectes de SFC presenten també dolor generalitzat i compleixen els criteris diagnòstics de FM. Així mateix succeeix el contrari que pacients afectes de FM amb molta freqüència presenten també fatiga crònica. Pel que alguns investigadors consideren a les dues condicions clíniques FM i SFC, com dos pols d'una mateixa entitat nosológica.

Història

No és una condició clínica nova. Probablement ha existit sempre. Des dels temps hipocràtics fins a a l'actualitat s'han descrit situacions clíniques similars amb diversos noms com a neurastènia, encefalomielitis miàlgia, síndrome de fatiga crònica i disfunció immune, etc.(6, 7). Al 1994 es van publicar els Criteris Internacionals per al diagnòstic de fatiga crònica que estan àmpliament acceptats i d'ús generalitzat (3).

Etiologia 

Es desconeix la seva causa però s'ha intentat associar a agents infecciosos com els virus: virus d'Epstein-Barr, retrovirus, virus d’herpes tipus 6, enterovirus, coxsackie B i uns altres sense resultats concloents. Molt recentment s'ha publicat la troballa d'ADN d'un retrovirus, virus relacionat amb la leucèmia murina (XMRV) en cèl·lules mononuclears de sang perifèrica de pacients amb SFC en una proporció superior als controls (8). Aquests resultats romanen per a confirmar. S'ha investigat també, en altres àrees com: disfunció inmunològica, alteracions neuroendocrines i trastorns neuropsiquiàtrics.

Bibliografia

1 Prins, JB, van der, Meer JW, Bleijenberg, G. Chronic fatigue syndrome. Lancet 2006; 367:346.

2 Bates, DW, Schmitt, W, Buchwald, D, et al. Prevalence of fatigue and chronic fatigue syndrome in a primary care practice. Arch Intern Med 1993; 153:2759.

3 Fukuda, K, Straus, SE, Hidkie, I, et al. The Chronic Fatigue Syndrome: A comprehensive approach to its definition and study. Ann Intern Med 1994; 121:953.

4 Reyes, M, Nisenbaum, R, Hoaglin, DC, et al. Prevalence and incidence of chronic fatigue syndrome in Wichita, Kansas. Arch Intern Med 2003; 163:1530.

5 Buchwald, D, Umali, P, Umali, J, et al. Chronic fatigue and the chronic fatigue syndrome: Prevalence in a pacific northwest health care system. Ann Intern Med 1995; 123:81.

6 Aronowitz, RA. From myalgic encephalitis to yuppie flu: A history of chronic fatigue syndromes. In: Framing Disease, Rosenberg, CE, Golden, J (Eds), Rutgers University Press, New Brunswick, NJ, 1992.

7 Kim, E. A brief history of chronic fatigue syndrome. JAMA 1994; 272:1070.

8 Lombardi, VC, Ruscetti, FW, Das Gupta, J, et al. Detection of an infectious retrovirus, XMRV, in blood cells of patients with chronic fatigue syndrome. Science 2009; 326:585.

Cercador


Amb el patrocini de:

Ferrer Gelos, expertos en el tratamiento del dolor

Aquesta web ha estat elaborada amb l'assessorament científic del Dr. Josep Blanch i Rubio

Campanyes internes

  • Pla d'igualtat del PSMar
  • Hospitals sense fum
  • Hospitals sostenibles
Entitat col·laboradora

© 2006 - 2022 Parc de Salut Mar · Nota Legal | Política de Cookies | Accessibilitat