Unitat de Rehabilitació Cardíaca

Quan parlem de rehabilitació cardíaca en pacients amb cardiopatia isquèmica, ens referim a totes aquelles intervencions coordinades i multidisciplinàries dissenyades per optimitzar el funcionament físic, psicològic i social dels pacients, a més a més d'estabilitzar, retardar o fins i tot  revertir la progressió del procés ateroescleròtic, reduint d'aquesta manera la morbilitat i la mortalitat. Aquestes intervencions i/o mètodes inclouen: la mobilització precoç, l'entrenament físic supervisat, la modificació dels factors de risc, l'orientació educativa i el suport emocional.

Després d'un primer infart o en pacients amb cardiopatia isquèmica crònica, existeix una prevalença de depressió d'entre el 15 i el 45%. La depressió està associada amb un augment de la mortalitat i és un predictor d'un mal funcionament psicosocial. També trobem  complicacions vasculars a curt i llarg termini. Sabem que els pacients amb depressió tenen més reingressos secundaris a símptomes cardiològics i la incorporació al món laboral és més lenta que els  pacients amb cardiopatia isquèmica sense símptomes depressius. És per aquest motiu que s'entén la necessitat de realitzar un diagnòstic precoç en el  grup de malalts amb depressió  per buscar, en cas necessari, tractament especialitzat.

Hi ha extensa evidència en la literatura que confirma el benefici de la rehabilitació cardíaca en els pacients amb cardiopatia isquèmica, especialment en aquells que han patit un esdeveniment cardíac isquèmic recent. Una revisió recent de 51 estudis en els que hi estaven implicats 8.440 pacients, mostra una reducció del 26% de la mortalitat cardíaca com a resultat d'una rehabilitació cardíaca global.

La rehabilitació cardíaca s'ha de considerar necessària i possible en tots els pacients, ja que el programa es pot adaptar a les característiques individuals i sabem, basant-nos en la literatura, que els efectes aconseguits amb la rehabilitació són reducció de la mort cardiovascular, augment de la tolerància a l'esforç, augment de l'oxigenació miocàrdica, millora del perfil lipídic, augment de l'autoconfiança i descens dels símptomes depressius i dels símptomes derivats de la por.

Les contraindicacions, per contra, són molt poques, reduint-se a inestabilitat clínica del pacient o manca total de motivació per part del pacient. En aquest cas, la nostra funció és intentar alterar aquesta actitud ja que en aquests pacients se solen associar símptomes depressius, por i poc suport social i aquestes situacions negatives són potencialment millorables amb les intervencions dins de la rehabilitació cardíaca .

© 2006 - 2018 Parc de Salut Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat