Tractament

Salta a la navegació principal
Salta al contingut

Portada
Ictus
Tractament

TRACTAMENT MÈDIC

En funció del resultat de les proves complementàries (TAC, analítiques, doppler trasncranial i de TSA i EKG) es realitzarà el diagnòstic inicial i es decidirà si el malalt és candidat a tractament fibrinolític o a d’altres teràpies i si ha d’ingressar a la Unitat d’ictus. Els malalts amb Ictus menors o amb temps d’evolució superior a les 6 hores també poden ser candidats a ingressar a la Unitat d’Ictus si les característiques del cas ho aconsellen. El temps entre l’arribada del pacient a urgències i l’ingrés a la Unitat d’Ictus pot ser inferior a una hora.

El tractament de l'ictus agut ha d'iniciar-se el més aviat possible, i inclou diferents aspectes:

Mesures generals

Les mesures generals estan encaminades a disminuir les complicacions i evitar el deteriorament que es pugui produir en les primeres hores, ja que s'ha demostrat que poden protegir la zona del cervell danyada per l'ictus. Aquest tipus de mesures han d'aplicar-se en tots els pacients amb ictus, i consisteixen en el control de la pressió arterial, la febre, oxigenació i glucosa. A més, en els pacients amb disminució del nivell de consciència, ha de controlar-se la deglució amb tècniques específiques i valorar si necessiten suport respiratori. Hi ha pacients que poden tenir crisis epilèptiques o empitjorament de símptomes neurològics que s'han de controlar d'una forma precoç. Aquest tractament pot aplicar-se al 100% dels pacients, i tant en els ictus isquèmics com en les hemorràgies cerebrals.

Tractaments específics, depenent del tipus d'ictus

El tractament específic s'administra en alguns ictus isquèmics o trombosi, i consisteix fonamentalment en l'administració de fàrmacs fibrinolítics, que dissolen el coàgul, amb la qual cosa es recanalitza el flux a l'artèria obstruïda, la qual cosa permet salvar el teixit cerebral que està fet malbé. Aquest tractament només pot utilitzar-se en les primeres hores de l'ictus per motius de seguretat i en unes condicions molt concretes. S'ha demostrat que és necessari tractar set pacients per disminuir una discapacitat, i que és més efectiu quan abans s'administra. S'aplica per via endovenosa durant 1 hora i en algun cas aquest tractament pot aplicar-se directament a l'artèria obstruïda mitjançant un cateterisme. L'efecte secundari més greu d'aquests medicaments és la possibilitat de patir una hemorràgia cerebral, però succeeix en un nombre petit de pacients (entre 4-6%). Aquests fàrmacs s'han d'aplicar en la Unitat d'Ictus per poder controlar de forma més estricta el pacient i detectar les possibles complicacions de forma precoç.

Un altre tipus de tractament són els antiagregants plaquetaris i els anticoagulants, que s'administren en tots els pacients per reduir el risc de repetició d'un nou ictus. En funció del tipus d'infart o de les circumstàncies de cada pacient se'n pot elegir un o un altre.

A més, és molt important controlar des de l'inici dels símptomes els factors de risc vascular, iniciant si és necessari, algun tractament: diabetis, hipertensió arterial, hipercolesterolèmia o malalties cardíaques. S'han d'evitar el tabac i l'alcohol.

TRACTAMENT REHABILITADOR

Un cop confirmat el diagnòstic d'Ictus, realitzat el tipus de tractament al qual és candidat cada pacient, i quan s'ha aconseguit l'estabilització clínica, els malalts passen al servei de rehabilitació.

A part de tot l’equip multidisplinar que intervé en aquest procés (equips d’urgències, neurologia, rehabilitació, infermeria, radiologia, laboratori,.....), poden implicar-se en el procés d’atenció altres especialistes en funció de les necessitats i de l’evolució del pacient, per exemple Servei de Cirurgia Vascular, Cardiologia, Neurocirurgia, Rehabilitació, Geriatria, Cures intensives, etc...

El procés de rehabilitació

La Rehabilitació (RHB) és un procés, limitat en el temps i orientat per objectius, dirigit a permetre que persones discapacitades aconsegueixin un nivell funcional mental, físic i social òptim, proporcionant-los les eines per canviar la seva pròpia vida.

La RHB del pacient amb ictus té com a objectiu fonamental tractar la discapacitat per aconseguir la màxima capacitat funcional possible en cada cas, facilitar la independència i la reintegració a l’entorn familiar, social i laboral. La RHB d’un pacient amb ictus és un procés continuat on la planificació d’objectius ha d’estar coordinada al llarg de les diferents fases i àmbits d’atenció, evitant fragmentar el programa RHB, tractar els pacients en àmbits no adequats o reiniciar tractaments innecessaris.

L’equip de RHB necessari per atendre pacients amb seqüeles d’ictus està format per un equip multidisciplinari (fisioterapeuta, infermera, terapeuta ocupacional, neuropsicòleg, treballador social i logopeda) que treballen coordinats per un metge especialista en rehabilitació per aconseguir els objectius prèviament definits.

Quan començar la rehabilitació?

La RHB ha de començar tan aviat com s’hagi establert el diagnòstic i assegurat el control de l’estat vital. Hi ha una evidència alta de què es milloren molt els resultats, la discapacitat i la qualitat de vida del malalt si s’inicia precoçment la rehabilitació. Per tant, les necessitats de rehabilitació de cada pacient han d’avaluar-se en les primeres 24-48 hores de l’Ictus. A l’IMAS, quan un pacient ingressa amb un diagnòstic d’Ictus és visitat per metge rehabilitador sistemàticament en aquest interval de temps, amb l’objectiu d’avaluar precoçment les necessitats de rehabilitació

Com i quan continuar...

El programa rehabilitador ha d’estar coordinat des del seu inici, a la fase aguda de la malaltia, fins a l’alta de RHB i ha de ser considerat com un “continuum”, sigui quin sigui l’àmbit on es troba el pacient, evitant interrupcions del tractament i assegurant la planificació dels objectius. La RHB és un procés continuat on la planificació dels objectius ha d’estar coordinada al llarg de les diferents etapes i àmbits d’atenció, evitant fragmentar el programa rehabilitador, així com evitant tractar els pacients en àmbits no adequats o reinicïin tractaments innecessaris. q

Intensitat i freqüència

Hi ha evidència de què una intensitat superior de tractament RHB millora els resultats funcionals. La intensitat del tractament RHB ha de ser de la màxima activitat terapèutica que el pacient pugui tolerar.

El Servei de Rehabilitació de l’IMAS, en funció del pacient, del pronòstic, de l’edat, de la severitat dels dèficits dissenya un pla de rehabilitació i decideix la intensitat de la teràpia (unitat intensiva de rehabilitació, rehabilitació ambulatòria, rehabilitació a un centre de convalescència de llarga estada,etc.).

Les guies locals han d’establir protocols per optimitzar el temps de tractament RHB en cada àmbit d’atenció i poder oferir com a mínim 3 hores de teràpia als serveis de RHB hospitalaris i una hora als serveis sòcio-sanitaris de convalescència o mitja estada.

La Durada

Tot i que el major grau de recuperació neurològica té lloc durant els tres primers mesos i la recuperació funcional, durant els sis primers mesos, el procés d’adaptació a la discapacitat i la reintegració a la comunitat pot ser més llarg. El tractament RHB ha de finalitzar quan no s’identifiquin nous objectius funcionals a aconseguir o quan el pacient no vulgui seguir.

Durant el procés de la rehabilitació, que pot oscil.lar i arribar a durar 6-9 mesos, pot modificar-se pel que fa a l’àmbit d’atenció i a la intensitat / complexitat del tractament. És a dir, no s’estableix un programa estàndard de rehabilitació sinó que s’adapta a la situació de cada pacient. Un pacient que originàriament feia rehabilitació hospitalària, pot passar a fer-la ambulatòria i, posteriroment, tornar a canviar el programa de la seva rehabilitació segons sigui necessari.

En la fase crònica, quan les seqüeles s’han estabilitzat, els pacients han de tenir accés als serveis de rehabilitació, que poden revisar les necessitats a llarg termini.

Quin tipus de rehabilitació és necessària?

L’Ictus pot afectar diferents àrees funcionals, limitant l’activitat i participació de qui l’ha patit. A continuació presentem les estratègies terapèutiques de RHB específiques, dirigides a tractar els dèficits, limitacions i complicacions després de l’Ictus. Totes les intervencions de RHB han de ser considerades en el context d’un pla rehabilitador global, coordinat i definit per a cada pacient amb seqüeles d’ictus. Podem trobar alteracions en la comunicació, alteracions neuropsicològiques, trastorns cognitius, emocionals, motors, etc.