
Els símptomes poden ser deguts a diferents causes, les quals poden fer variar el tipus de proves que us facin, el pronòstic i el tractament.
El tipus més comú és l’ictus isquèmic, que succeeix quan s’altera l’arribada de la sang a les diferents zones del cervell. L’alteració de la circulació provoca que les cèl·lules cerebrals de l’àrea afectada morin per manca d’irrigació sanguínia, és a dir, per manca d ’oxigen (isquèmia).
Aquesta alteració pot ser deguda a l’estretament o bloqueig de les artèries que van al cervell, i és un procés conegut com arteriosclerosi o ateromatosi. Pot produir el taponament de les artèries amb la formació d’un coàgul, que impedeix el pas de la sang (trombosi cerebral ). A vegades el coàgul prové del cor i parlem d’embòlia cerebral. Hi ha altres causes d’alteració de les artèries, com per exemple la vasculitis.
Un ictus hemorràgic és aquell en què les artèries es trenquen a causa, generalment, d’elevacions de la pressió arterial o bé d’una malformació prèvia, i la sang es filtra pel cervell causant danys.
Un tipus particular d’hemorràgia és quan la major part del sagnat està a la superfície del cervell i s’anomena hemorràgia subaracnoïdal.
Les malformacions més freqüents són els aneurismes –que és una bossa formada per la dilatació de les parets d’una artèria en un punt delimitat- i les malformacions arteriovenoses (MAV) que s’atribueixen, generalment, al desenvolupament anòmal del sistema vascular cerebral.
La prevenció dependrà del tipus d’ictus que s’hagi patit i sempre requerirà consell mèdic. En general, i especialment en el cas de l’ictus isquèmic, que és el més freqüent, es recomana:
© 2006 - 2012 Parc de Salut Mar · Nota Legal | Accessibilitat